Castelló d’Empuries al Sons del món. Va ser un bolo d’aquells d’abans, de xerrar i de veure què passa. I tot acompanyat d’un bon vi blanc de l’Empordà, Anhel, d’una lluna plena que ho il·luminava tot i d’un públic que estava entregat, no sabem si per la música o per l’excés de vi. Bromes a part, bones… Segueix llegint
vilanova
