Roulotte Polar

Cançons i lletres

• 1. L’Antartida es freda

  L'Antàrtida és freda, bon dia senyor pingüí
  L'Antàrtida és freda. I vostè què hi fa per aquí?
  He vingut a analitzar mil espècies animals
  perquè es veu que dia a dia el seu país es fa petit.
  
  L'Antàrtida és freda, tinc molta feina senyor pingüí
  L'Antàrtida és freda. Hi ha una cosa que li he de dir ...
  No cal que analitzi res. Potser creu que perdo el temps?
  És que els del tractat de Kyoto sols volien sortir a la foto.
  I Mickey Mouse no s'hi va ni presentar.
  
  L'Antàrtida és freda, passi-ho bé senyor pingüí.
  L'Antàrtida és freda. Doncs que li vagi bé el matí.
  I faci, faci si ha de fer i que no el destorbi ningú
  I si s'acaba i vol un te pot passar pel meu iglú.
  
  L'Antàrtida crema. A les armes germans pingüins!
  L'Antàrtida crema. "Com més pingüins, més endins".
  Junts hem de foragitar aquesta roulotte polar.
  perquè és cert que dia a dia aquest país es fa petit.

• 2. Doctorat en romanic medieval

  Llicenciat en Belles Arts,
  doctorat en Romànic Medieval,
  i ara estic aturat
  esperant ser contractat.
  Què faré?
  Sóc fruit d'un sistema
  que no sap
  no sap què fer
  ni on posar els estudiants
  que no siguin banquers o delineants.
  No vull quelcom temporal,
  sols pretenc tenir un jornal,
  invertir tres quartes parts del total,
  en un pis de protecció oficial.
  Què faré?
  Si em fa por entrar
  entrar a l'ETT
  I acabar fent de caixer
  o en un pis de l'Eixample de porter.
  De xicota no en vull parlar
  no per res, però és que no la podria finançar.
  El meu hobby habitual
  és anar veure les nenes maques del Raval
  Per què? No costa ni un ral
  Jo vull treballar com un professional.
  Sóc un llicenciat en Belles Arts,
  ja sé el què vostè em dirà
  si dic que estic doctorat
  -mira noi, a mi ni em ve ni em va-
  en romànic medieval.
  Ni em ve ni em va
  ni em ve ni em va...
  Tranquil...

• 3. Tren Transsiberia

  Jo vull anar en un tren transsiberià.
  Travessar aquell gran país nevat
  i explorar (sempre amb botes i anorac)
  i jugar fent ninots de neu al mar.
  Jo vull anar en un tren transsiberià.
  Viatjar sobre d’un hotel rodant.
  Fer pipí i que es converteixi en glaç.
  Anar a dormir i que de nit sigui clar.
  Jo vull anar en un tren transsiberià
  i menjar en un vagó-restaurant.
  Ser malparit, fer bromes al revisor
  i si puc, fer-me amic del conductor.
  Jo vull anar en un tren transsiberià.
  Vull bufar i que l’aire sigui blanc
  i parlar amb hippies desconeguts.
  Treure el cap per si veig algun mamut.
  Jo vull anar en un tren transsiberià.
  Arribar a Moscou ben constipat
  i tornar i portar regals per tots
  i somiar que el tren no m’ha atropellat.

• 4. Coses de nens

  Llavors l'Aleix Desapareix I tant mateix No es deprimeix
  Es torna un peix De color beige Com un esqueix Nota que creix
  
  I a la Dolors Se li en van les pors Ja no vol socors Ni deu redemptors
  Els gronxadors Turboreactors Li eixuguen els plors Són com meteors
  
  I ara en Manel Ja no és babel Doncs té un anhel Vol tocar el cel
  Menja un caramel gust de beixamel Se li eriça el pèl Des d'un gratacel
  
  Quan la Violant Menja un croissant Sobre un elefant Sempre va endavant
  És la tripulant D'una nau errant No vol fer-se gran Tampoc demana tant

• 5. Tintin al Congo

  Era el 1990, vaig trencar una relació
  i un dia que estava al zoo
  vaig fixar-me en un ós panda.
  
  1991, corprès part de l'experiència
  i sense tenir-ne consciència
  em vaig fer amic d'un ós bru.
  
  1992, estava avorrit a casa
  i conscient de la meva traça
  els vaig tornar a trucar a tots dos.
  
  No no no no no no.
  No és zoofília, és família, 2001.
  L'odissea -no no no-, sense treva, cap a tu.
  
  1993, ja estant fart de mides grosses
  per simplificar les coses
  vaig comprar-me un pequinès.
  
  1994, un bon amic meu pastor
  em va fer descobrir un món
  quan em va ensenyar les cabres.
  
  1995, buscant quelcom més exòtic
  com a company anecdòtic
  vaig pensar en l'ornitorinc.
  
  No no no no no no
  No és zoofília, és família, 2001.
  L'odissea, postmoderna, cap a tu.
  
  1996, vaig adoptar una hiena
  no pas perquè ella em fes pena
  sinó pel seu gran somrís.
  
  1997, vaig perdre una pastanaga
  i és que qui la fa la paga
  ai trapella conillet.
  
  1998, em pica una abella reina
  de totes elles la més bella
  i em va convidar a la suite.
  
  1999, d'excursió per la muntanya
  vaig veure sortir una banya
  i sota hi havia un boc.
  
  No no no no no no
  No és zoofília, és família, 2001.
  L'odissea, sense treva, cap a tu.
  
  I arribat a l'any 2000, cansat ja de tanta bèstia
  no vull pecar d'immodèstia
  vaig concloure amb un mandril.
  
  I a partir del 2001, no he parat d'anar per tu...