El senyal que esperaves

El cinquè disc d’Els Amics marca un abans i un després definitiu. Deu noves cançons que compten novament amb la producció de Tony Doogan. Gravat a Cornellà del Terri, mesclat a COD Studios (Glasgow-Escòcia) i masteritzat per Frank Arkwright a Abbey Road.

Cançons i lletres

  • 1 No vam saber tornar
  • 2 El senyal que esperaves
    Fes-me lloc que ho intentaré. Sortirem d’aquí. Ara escolta’m bé: crec en tu perquè no he sabut ni sé despullar-te els ulls o predir-te el gest. Ja vaig renunciar a llicenciar-me en tu. Ara ho tinc tan clar: no hi puc veure a contrallum. I potser el que he dit t’ha caigut tan lluny, als afores, en un descampat perdut. Vull un altre intent: i si aquesta cançó fos, per fi, el senyal que esperaves? I si no existís el millor moment? I si et cal saltar per tornar-te ocell? I que diguin missa! I que ens diguin folls! La veu dels covards, dels despertapors aquest cop només serà una remor. Confondrem els planys entre el vent d’un bosc que ja és tan petit quan girem els ulls… Quasi hi som, quasi hi som. Escriurem el final tots dos, anem molt bé si també et tremola el pols. He somiat la ciutat mil cops, hi arribem de nit, caminem ben sols, per carrers estrets, empedrats i molls; de fanals groguencs, d’infinits balcons. Em dius: “Tant de bo no estiguéssim sols. Si sortís algú a desitjar-me sort…”. I jo et dic: “Hi són. Que no els sents com canten?”. Escriurem el final tots dos, anem molt bé: tenim por. Escriurem el final tots dos, lluny d’aquí.
  • 3 Semblava que fossis tu
  • 4 Als abismes
  • 5 Adéu
  • 6 Juliol 1994
  • 7 Et vaig dir
  • 8 El meu cos
    Prou que ho intento, però el meu cos et vol a tu. I no te’n riguis, que això no em passa amb ningú. Jo m’aniré vestint, ja es fa de dia. Va, no m’ho facis més: on m’has posat les claus? Que no estic pas per jocs. Tinc una vida que no sap que el meu cos et vol a tu, vol anar per lliure. El meu cos et vol a tu i em porta aquí.

    Sé que el paisatge només és un decorat. Sé que el teu mapa no és de la meva ciutat. Som a la cara B. Sento, a la vora, un univers semblant on ara estem ballant. Però ens ha tocat aquest. I marxo, que em conec. Tu ja saps que el meu cos et vol a tu, vol anar per lliure. El meu cos et vol a tu i em porta aquí.

    Ara fas un salt del llit i busques entre mil vinils. Per tu, sempre és un joc quan jo tinc pressa. Cau suaument fent un trip-crac l’agulla acaronant el plat. Per tu, sempre és un joc quan jo tinc pressa. Dius que això és un musical quàntic, interdimensional, tu veus el gran final, forats de cuc i pirotècnia amb tot de jos al teu davant perfectament sincronitzats. Però en realitat sóc jo intentant ballar com en Christopher Walken.

    Som una fatal combinació de partícules, el paradigma de la casualitat.
    Som un error d’essència matemàtica.
  • 9 Kokoschka
  • 10 Mentrestant