Castafiore Cabaret

Cançons i lletres

• 1. Déja-Vu

  Vine, et convido a un croissant
  fem una vichysoisse
  si vols fer una fondue
  en un bon restaurant.
  Saludarem al xef
  brindarem amb xampany
  menjarem petit fours
  semblarem dos infants.
  Anirem als Méliès
  en sessió Nouvelle Vague
  i veurem tots els films
  d’en Truffaut i d’en Godard.
  Et cantaré Jacques Brel
  des de la Torre Eiffiel
  farem com l’Amélie
  amb moto per París.
  Pujarem a la suite
  t’untaré de foie-gras
  fem un quadre avantgarde
  amb paté de canard.
  Agafarem la roulotte
  seguirem els del Tour
  i ens pararem a Andorra
  a comprar-te un perfum.

• 2. A vegades

  Ho sento molt
  si m’adormo amb Ventdelplà.
  Ho sento molt
  si deixo pèls a la dutxa.
  Ho sento molt
  si trepitjo la cuina fregada.
  Ho sento molt
  si tolero la brutícia.
  Jo et faria una cançó d’amor
  però qualsevol cosa que et digués
  no seria original.
  Ja ho haurien dit els Beatles
  en el Sargeant Peppers Lonely Hearts Club
  Band.
  I a vegades
  els ocells fan cagarades.
  I a vegades
  t’estimo però no m’agrades.
  I a vegades
  penso si mai no la cagues.
  I a vegades
  va i se’m cremen les torrades.
  Però això últim només de tant en tant.
  Ja n’aprendré
  de somriure a ca ta mare.
  Ja n’aprendré
  a fer aquell plat que t’agrada.
  Ja n’aprendré
  a canviar el paper de wàter.
  Ja n’aprendré
  a tirar-te algun piropo.
  Jo et faria una cançó d’amor
  però qualsevol cosa que et digués
  no seria original.
  Ja ho haurien dit els Beatles
  en el Sargeant Peppers Lonely Hearts Club Band.
  I a vegades
  els ocells fan cagarades.
  I a vegades
  t’estimo però no m’agrades.
  I a vegades
  penso si mai no la cagues.
  I a vegades
  va i se’m cremen les torrades.
  Però això últim només de tant en tant.

• 3. V

  Problema primer
  Vet aquí un noi, de nom Ignasi
  que amb trenta anys ja quasi quasi
  sembla el pobre quedarà per vestir sants.
  Que des que descobrí la xarxa,
  el company ja no surt de casa
  perquè es passa nit i dia sempre online.
  Però sempre hi ha un moment o altre
  en què el seu cos ja no s’aguanta
  i cau adormit sobre de l’Enter i el Blocks Cap.
  I la seva mare li fot crits
  “Fill meu no som casa de rics.
  Si estàs dormint no val la pena anar gastant”.
  Solució primera.
  Després d’haver-hi donat voltes
  el xicot, gens poca-solta
  ha trobat per tal atzucac la solució.
  S’ha fet un tall al braç esquerre
  per on hi entra un cable amb terra
  que connecta els nervis amb l’ordinador.
  I així s’acaben els problemes
  fot-hi fils, piuets i antenes,
  USBs i quatre arxius amb autorun.
  Oh! Què fantàstica és la ciència
  si el xicot perd la consciència
  el Windows fa Apagar Equipo i tururut!
  Problema segon
  La següent part d’aquesta història
  es centra amb la companya Glòria
  amb greus problemes per establir connexió
  amb els nois de la discoteca
  que es salten la xerrameca
  i van directes a la colonització.
  Ella s’arrapa a la columna
  i balla al son del txumba-txumba
  amb desparpajo impropi de la seva edat.
  Preguntareu “Per què està sola?
  I per què ningú li diu”Hola!”
  Molt senzill: perquè el seu nas fa feredat!
  Solució segona.
  Schoenmaker compta amb gran prestigi,
  com a metge és un prodigi,
  de la cirurgia en tots els seus vessants.
  Treballa ràpid i molt fi
  a cop de serra, bisturí
  novocaïna i sutura auto-degradant.
  L’operació va de primera
  tot i el mal que no s’espera
  quan li parteixen el nas per la meitat.
  Però tot i això ella no protesta,
  fora els punts, se’n va de festa
  i la prenya un fashion victim separat.
  Problema tercer
  Per anar tancant la trilogia
  parlem d’en Josep Maria
  una persona acostumada a viure amb por.
  Que no creu que hi hagi algú noble
  del Perú a Constantinoble
  i desconfia fins i tot del més senyor.
  Sempre llegeix en els diaris
  columnistes visionaris
  que prediuen la debacle d’aquest món.
  Per talibans
  canvis climàtics, boits que enriqueixen urani,
  terroristes i immigrants de qui sap on.
  Solució tercera
  Cal fer quelcom i ben de pressa,
  fot als fills un GPS
  i a la dona la disfressa de soldat
  es munta un búnquerer al garatge
  al carter agafa d’hostatge
  toc de queda i càstig pels que arriben tard.
  Reconverteix la segadora
  en una gran metralladora
  per si hi ha algun extraterrestre pel veïnat.
  Ja s’ha acabat el preocupar-se,
  visca el món i visca el Barça,
  catalans la millor vida ja ha arribat.

• 4. L’endocrina

  L’endocrina em va parlar del que havia de menjar
  els bistecs s’han acabat…i els formatges derivats.
  Tinc el sucre desbordat, tinc els xacres taponats.
  Va dir “Fes vida normal”, però es que ni puc tocar el pa.
  Els meus matins són especials. Prenc pastilles naturals:
  groga pel tema renal, vermella pel neuronal,
  blanca pel colesterol, blava per funcionar al llit
  lila per si em sento sol, i la groga ja l’he dit.
  Herbolaris i dietistes
  tots em volen arreglar
  Milionaris, curanderos mata-haris
  i gurus expresidiaris.
  Tan sols deixa’t guiar.
  I mira’m, prenc xarops i prenc pastilles,
  em vacuno cada dia i més bé no em puc trobar.
  Tinc febre, tinc insomni i tremoleres,
  dermatitis i morenes,
  però són danys col·laterals
  Funcionaris, geperuts i dromedaris
  víctimes del calendari
  deixeu-vos estimar

• 5. Exercici 60

  Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent
  Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix
  en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix Pedro Ximénez
  només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del
  carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen.
  Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (i tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel
  txacolí toca la txalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela, s’exalta i un li diu “Xeeee, relaxa’t”.
  I ho fa d’una forma ben complexa: toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en
  un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta de xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
  Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzè, va i vexa un
  xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
  escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un
  xuxo de can Foix… Al Txad, si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a
  en Panxo, “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
  Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
  moren… i no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa
  xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi”. I en Pinxo va dir a en Panxo,
  “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”. Microxips
  i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel•lo
  fa créixer un esqueix moix i el seu amic, el coix, li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa. Un
  xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar
  el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga
  en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx
  a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “Vols que
  et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
  La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius
  sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

• 6. El Código da Vinci

  El Código da Vinci
  L’Ombra del Vent
  Trilogia a Nova York
  Pandora al Congo
  Harry Potter