
Castafiore Cabaret
Ce est leur premier album studio et un point pour le groupe tournant. Six nouvelles chansons dont trois sont toujours à l’écoute de concerts. Sur l’un d’eux, Déjà vu, a été fait un livre d’illustrations. Une édition spéciale du CD a été distribuée avec le numéro 153 du magazine Enderrock.
Cançons i lletres
1. Déja-Vu
Vine, et convido a un croissant
fem una vichysoisse
si vols fer una fondue
en un bon restaurant.
Saludarem al xef
brindarem amb xampany
menjarem petit fours
semblarem dos infants.
Anirem als Méliès
en sessió Nouvelle Vague
i veurem tots els films
d’en Truffaut i d’en Godard.
Et cantaré Jacques Brel
des de la Torre Eiffiel
farem com l’Amélie
amb moto per París.
Pujarem a la suite
t’untaré de foie-gras
fem un quadre avantgarde
amb paté de canard.
Agafarem la roulotte
seguirem els del Tour
i ens pararem a Andorra
a comprar-te un perfum.2. A vegades
Ho sento molt
si m’adormo amb Ventdelplà.
Ho sento molt
si deixo pèls a la dutxa.
Ho sento molt
si trepitjo la cuina fregada.
Ho sento molt
si tolero la brutícia.
Jo et faria una cançó d’amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sargeant Peppers Lonely Hearts Club
Band.
I a vegades
els ocells fan cagarades.
I a vegades
t’estimo però no m’agrades.
I a vegades
penso si mai no la cagues.
I a vegades
va i se’m cremen les torrades.
Però això últim només de tant en tant.
Ja n’aprendré
de somriure a ca ta mare.
Ja n’aprendré
a fer aquell plat que t’agrada.
Ja n’aprendré
a canviar el paper de wàter.
Ja n’aprendré
a tirar-te algun piropo.
Jo et faria una cançó d’amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sargeant Peppers Lonely Hearts Club Band.
I a vegades
els ocells fan cagarades.
I a vegades
t’estimo però no m’agrades.
I a vegades
penso si mai no la cagues.
I a vegades
va i se’m cremen les torrades.
Però això últim només de tant en tant.3. V
Problema primer
Vet aquí un noi, de nom Ignasi
que amb trenta anys ja quasi quasi
sembla el pobre quedarà per vestir sants.
Que des que descobrí la xarxa,
el company ja no surt de casa
perquè es passa nit i dia sempre online.
Però sempre hi ha un moment o altre
en què el seu cos ja no s’aguanta
i cau adormit sobre de l’Enter i el Blocks Cap.
I la seva mare li fot crits
“Fill meu no som casa de rics.
Si estàs dormint no val la pena anar gastant”.
Solució primera.
Després d’haver-hi donat voltes
el xicot, gens poca-solta
ha trobat per tal atzucac la solució.
S’ha fet un tall al braç esquerre
per on hi entra un cable amb terra
que connecta els nervis amb l’ordinador.
I així s’acaben els problemes
fot-hi fils, piuets i antenes,
USBs i quatre arxius amb autorun.
Oh! Què fantàstica és la ciència
si el xicot perd la consciència
el Windows fa Apagar Equipo i tururut!
Problema segon
La següent part d’aquesta història
es centra amb la companya Glòria
amb greus problemes per establir connexió
amb els nois de la discoteca
que es salten la xerrameca
i van directes a la colonització.
Ella s’arrapa a la columna
i balla al son del txumba-txumba
amb desparpajo impropi de la seva edat.
Preguntareu “Per què està sola?
I per què ningú li diu”Hola!”
Molt senzill: perquè el seu nas fa feredat!
Solució segona.
Schoenmaker compta amb gran prestigi,
com a metge és un prodigi,
de la cirurgia en tots els seus vessants.
Treballa ràpid i molt fi
a cop de serra, bisturí
novocaïna i sutura auto-degradant.
L’operació va de primera
tot i el mal que no s’espera
quan li parteixen el nas per la meitat.
Però tot i això ella no protesta,
fora els punts, se’n va de festa
i la prenya un fashion victim separat.
Problema tercer
Per anar tancant la trilogia
parlem d’en Josep Maria
una persona acostumada a viure amb por.
Que no creu que hi hagi algú noble
del Perú a Constantinoble
i desconfia fins i tot del més senyor.
Sempre llegeix en els diaris
columnistes visionaris
que prediuen la debacle d’aquest món.
Per talibans
canvis climàtics, boits que enriqueixen urani,
terroristes i immigrants de qui sap on.
Solució tercera
Cal fer quelcom i ben de pressa,
fot als fills un GPS
i a la dona la disfressa de soldat
es munta un búnquerer al garatge
al carter agafa d’hostatge
toc de queda i càstig pels que arriben tard.
Reconverteix la segadora
en una gran metralladora
per si hi ha algun extraterrestre pel veïnat.
Ja s’ha acabat el preocupar-se,
visca el món i visca el Barça,
catalans la millor vida ja ha arribat.4. L’endocrina
L’endocrina em va parlar del que havia de menjar
els bistecs s’han acabat…i els formatges derivats.
Tinc el sucre desbordat, tinc els xacres taponats.
Va dir “Fes vida normal”, però es que ni puc tocar el pa.
Els meus matins són especials. Prenc pastilles naturals:
groga pel tema renal, vermella pel neuronal,
blanca pel colesterol, blava per funcionar al llit
lila per si em sento sol, i la groga ja l’he dit.
Herbolaris i dietistes
tots em volen arreglar
Milionaris, curanderos mata-haris
i gurus expresidiaris.
Tan sols deixa’t guiar.
I mira’m, prenc xarops i prenc pastilles,
em vacuno cada dia i més bé no em puc trobar.
Tinc febre, tinc insomni i tremoleres,
dermatitis i morenes,
però són danys col·laterals
Funcionaris, geperuts i dromedaris
víctimes del calendari
deixeu-vos estimar5. Exercici 60
Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent
Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix
en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix Pedro Ximénez
només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del
carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (i tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel
txacolí toca la txalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela, s’exalta i un li diu “Xeeee, relaxa’t”.
I ho fa d’una forma ben complexa: toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en
un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta de xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzè, va i vexa un
xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un
xuxo de can Foix… Al Txad, si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a
en Panxo, “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren… i no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa
xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi”. I en Pinxo va dir a en Panxo,
“Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”. Microxips
i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel•lo
fa créixer un esqueix moix i el seu amic, el coix, li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa. Un
xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar
el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga
en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx
a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “Vols que
et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius
sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.6. El Código da Vinci
El Código da Vinci
L’Ombra del Vent
Trilogia a Nova York
Pandora al Congo
Harry Potter