Bed & Breakfast
Les dotze cançons d’aquest disc parlen d’històries quotidianes i de relacions de parella, però sempre des de l’humor. Parlen d’històries en les que tothom es pot veure reflectit, i és que la proximitat és un dels punts forts del grup. Bed & Breakfast és un disc farcit de melodies pop, folk i electrònica, amb lletres brillants que destil·len quotidianitat i ironia.
Videoclips
Cançons i lletres
1. Jean-Luc
Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle especial
de cinema francès a la fresca.
El meu plan era tornar aviat però al final
tot es va anar allargant
i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se’ns va fer tard.
Va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats”.
Et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix
pots fer com si fossis a casa.
La manera com va dir bona nit i va picar l’ullet era
fàcilment mal interpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000
fer quelcom difícilment igualable.
Però allà no passava res,
només aquell silenci
trencat pel meu somier.
Potser no era el seu tipus,
millor que no fes res.
I en una paret al fons
imprès en blanc i negre
hi havia un pòster d’en Godard.
Potser ell podria dir-me
per què em ballava el cap.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
vull entendre-ho però no puc.
Ell va dir que en casos com aquests
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
sinó d’estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir-li “Ja, però si ara hi vaig i ella no vol
després què? Després tot això acaba siguent un
rollo patatero”.
Em va convidar a fumar
i en un plano-seqüència una frase magistral
“Una dona és una dona
no et preocupis, tant se val”.
L’endemà vam esmorzar,
ni tan sols vaig mirar-la i a l’hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
vull entendre-ho però no puc.2. 4-3-3
Amb un bon onze inicial vull
guanyar tres punts de glòria:
per la porta principal
entrar al annals de la Història.
I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat:
si la tàctica fa figa.
De porter, per parar els gols,
em posaré una cuirassa
per si d’entre naps i cols
va i m’enduc una carabassa.
I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents,
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.
Si les coses van mal dades
penso plantar l’autobús:
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts!
Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Si us plau, poco picante
que no ho puc suportar.
I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames,
fan anar l’esquerra i la dreta
són els típics trencacames.
I de quatre, caixa o faixa,
un accent agironat.
Donaran joc les “V”
que m’esforço en remarcar?
Deixant-se caure a l’esquerra
pivot recuperador,
fixo la mirada al terra
si la cosa va a pitjor…
De mitja punta, fent boia,
una cita intertextual,
diré “M’agrada en Paul Auster,
és boníssim, tal i qual”.
I tota l’artilleria,
la concentraré al davant.
A l’esquerra el Martin Códax
provant d’evitar l’orsai.
Olelé! Olalà! Un shawarmaamb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Per a anar a fer amb tu
una copa em vull classificar.
D’extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta, i que les Taure
i els Aquari encaixem guai.
I de carrilers, per banda,
somriures adolescents
tan repetits, tan estudiats
tan entrenats digitalment.
Amb la meva gran jugada:
quatre notes a unisó,
et faig cometre una falta,
Dius: “Adoro els cantautors!”
Davanter centre amb olfacte
i amb arrencada explosiva
rematant centrada exacta,
si és que la centrada arriba…
Olelé! Olalà! Un shawarmaamb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Demà hi ha la repesca
i ho provarem d’arreglar.3. Les meves ex i tu
Deixa’m pensar,
com t’ho puc dir, deixa’m pensar.
Hem de parlar,
fem un cafè que hem de parlar.
T’he d’explicar
que un estudi americà
ha pogut constatar
que l’amor només dura un temps.
I pels amants de l’estadística
diu que tota aquesta mística
s’acaba evaporant un 100%.
Les meves ex i tu
teniu tant en comú
que pensat fredament,
en res sou diferents,
que pensat fredament,
potser us entendríeu bé,
a mi totes em provoqueu el mateix.
No ploris pas,
no n’hi ha per tant, no ploris pas
Que ho faig per tu,
que quedi clar que ho faig
per tu.
Sempre per tu.
Ara estaré molt fotut,
vénen dies dolents,
però bé ja em recuperaré.
Tu busca’n un de comprensiu,
jo en buscaré una comprensible
i segur que no ens pot anar tan malament.
Les meves ex i tu
teniu tant en comú
que pensat fredament,
en res sou diferents,
que pensat fredament,
potser us entendríeu bé,
a mi totes em provoqueu el
mateix.
Tu vius al planeta piruleta.
Les meves ex i tu
potser us entendríeu bé…
o súperbé.4. Liverpool
I per Liverpool ja és tard,
microcosmos del planeta humà.
Cadaqués ja no existeix,
ni les nostres tardes vora el mar
Califòrnia s’ha isolat:
Richter no perdona ni al més gran.
Vandellòs s’ha fissionat:
Catalunya és radioactivitat
Som bolets post industrials.
Cementiris nuclears.
Putxinel·lis sense mans.
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats.
Polaroids per revelar.
Pèrits incapacitats.
Fills de la utopia.
I Venècia ja és tot blau
s’ha acabat per sempre el carnaval.
Espinelves s’ha cremat,
Pare Noels suïcides enterrats.
I Pequín deshabitat,
la muralla no els va defensar.
Barcelona és un forat,
el segon origen ja ha arribat.
Som bolets post industrials.
Cementiris nuclears.
Putxinel·lis sense mans.
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats.
Polaroids per revelar.
Pèrits incapacitats.
Biorritmes sincopats.
Som robots desmemoriats.
Som soldats desprogramats.
Nedadors descoordinats.
Som pirates arruïnats.
Som infants desenganyats.
Somiadors formatejats.
Creadors de l’endemà.
Fills de la utopia.5. L’home que va matar Liberty Valance
L’home que va matar Liberty Valance,
l’home que tothom estima però que en veritat
no va fer res per ser estimat, sols era allà,
i ara tothom vol felicitar.
L’home que va matar Liberty Valance
l’home que t’estimes però que en veritat
no va fer res per ser estimat, sols era allà,
i ara no saps com li pots explicar.
I quan per un no en dónes un duro, t’acaba sorprenent.
I quan fa una bona nevada els nens estan contents
L’home que va matar Liberty Valance
l’home que cada dia se’t fa més estrany.
que et fa el sopar, que viu amb tu, que és sempre allà,
però que ara no et fa riure com abans.
I aquí el més burro fa rellotges i espera el seu moment.
I a la ciutat la gent s’estima de forma intermitent.
I quan la gent mira Perdidos no pot pensar en res més.
I quan fa vent tots els paraigües queden a l’inrevés.
I això és tan veritat, amiga meva,
com que sempre se’ns mor la bona gent,
com que totes les guapes sou cambreres
o algun dia ho vau ser.
I això és tan veritat, amiga meva,
com que totes les guapes sou cambreres o ho acabareu sent.6. La merda se’ns menja
Sé prou bé que puges a Verdaguer,
I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient,
i així molt discretament aparto la maleta
quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
deixis tot.
Que no m’has dit
si em queda bé la barba.
Que no m’has dit
com ho tens per escapar-te amb mi.
Que no m’has dit
si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.
I és que aquí la merda se’ns menja.
I és que aquí ja no s’hi pot estar.
Compartir, pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
I comprovar que París et queda bé
i si plou no passa res:
quin sonat va inventar el paraigües?
Que no t’he dit
que Barcelona crema.
Que no t’he dit
que no és teva ni meva.
Que no t’he dit
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
I és que aquí la merda se’ns menja.
I és que aquí ja no s’hi pot estar.7. L’home que treballa fent de gos
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
treu la pols a la disfressa.
Puja al Seat Panda atrotinat (que avui quasi ni s’ha engegat)
i no pot mai passar de quarta.
Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat
que viu a la part alta.
Para i fa deu euros de benzina (que no en té pas per més)
i fa un vistasso a les revistes.
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
aparcar sempre li costa.
I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós
truca i espera resposta.
Irromp a la festa amb un pastís cantant “Cumpleaños Feliz”
i li va d’un pèl no caure.
Fa ninots amb globus de colors i una espasa d’Star Wars
i un ós, i flors i un dinosaure.
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
fa un senyal a la mestressa,
que el convida a prendre un cafetó, mentre li firma el taló
no troben tema de conversa.
Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
ell de lluny sent la mainada.
Fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,
mitjons, petons i americanes.
L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós,
mentre veu arribar el pare.
L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots:
deu canalles i una mare.
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
no sap pas què coi li passa.
Gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor,
amb l’amor, ell no hi té traça.8. Reykjavik
Jo em quedo les pel·lis d’en Kurosawa
i tu els discos d’en Lou Reed.
Tu la màquina del cafè perfecte
i jo aquell wok tan ben parit.
Tu aquell jardinet de sobretaula
que vas voler comprar a Pequín
que dius que sí, que a tu et relaxa
però només fot que merda al pis.
I jo aquell plat del sud de França
d’aquells firaires magrebins
que et dic que sí, que em va de perles
perquè m’aguanta bé els Tintins.
I que tinguis sort a Reykjavík.
I que m’esborris del mòbil aviat.
I que els dies no se’t facin llargs.
I no surtis mai sense un abric.
Ara potser et sembla que el món s’acaba
i que ho haguem de cremar tot.
Però tant tu com jo en trobarem un altre
i tot es posarà al seu lloc.
Durant aquest temps sense parella
follarem pels descosits
que et dic que sí, que sempre passa
ens seguirem trobant al llit.
I tindrem temps per dedicar-nos
cadascú pel seu costat
que et dic que sí, que farem coses
a les que havíem renunciat.
I tornar a conèixer els meus amics .
I anar-me’n a les tantes al llit.
I no mirar pel·lis d’en Hugh Grant.
No haver de pensar per endavant.
I que tinguis sort a Reykjavík.
I que en trobis un de ben plantat.
I que el gel que ho glaça tot de nit
et deixi engegar el cotxe al matí.9. Els binocles d’en Pere
Escoltes flamenco, t’agrada viatjar,
no faltes mai a ioga i estudies italià.
Vas a la filmoteca i puges a estendre al terrat,
t’has fet vegetariana i balles txa-txa-txa.
Et desplaces amb bici per no contaminar,
expliques a ta mare que és bàsic reciclar.
Quan vas a Nicaragua en plan col·laborar
retrates la canalla, els tens encandilats.
Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
per mi, el que em queda de vida.
Pel teu aniversari prepares un pastís,
en portes a la feina i per tots els teus veïns.
I a les festes de Gràcia decores el carrer,
tanques els ulls i balles passant dels pretendents.
Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
per mi, el que em queda de vida.
Dines amb un tupper tallarines i chop suey,
els teus secrets te’ls guarda aquell teu amic gay.
A les cinc de la tarda quan surts de treballar,
els nens i les floristes et saluden al passar.
Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi que si mai ets de veritat,
per mi, semblaràs de mentida.10. Súper Bon Noi
M’he emprovat ja tantes malles
i m’he disfressat de tot
que és que ja no sé com fer-ho
per ser el teu superheroi.
Sense màgia ni poders
vull guanyar-te’m mica en mica
sempre qui acaba vencent
és el que més pedra pica.
No podré ser mai el teu heroi.
He deixat de treballar
pagues dobles, feina estable
per a poder-me dedicar
a un propòsit més lloable.
I ser el Jedi del carrer
el de les petites coses
el que no fa un lleig a res
que aconsella però no imposa.
Salvar el món cada matí
ajudar a la gent que passa
“Senyor, no vagi per aquí!”
“Senyora, això pesa massa!”
Fer lluir bé el català,
que és una bona feinada
que s’han de fer bé les (les
neutres) i les eles geminades.
No podré ser mai el teu heroi.
Súperheroi, Súper Bon Noi
i ser el gendre que volen les
sogres.
Súperheroi, Súpercofoi
d’arreglar immediatament tot
allò que no funciona
i no ser mai un d’aquells
que només se’n recorden
de Santa Bàrbara quan trona.
Per la doble identitat
amb un casco ja tirava
però acabava ensopegant
perquè el vidre s’entelava.
Li vaig demanar a ma mare
una màscara de cuir
però la pell se m’irritava
tan bon punt volia sortir.
També em vaig fer fer una capa
perquè sempre vesteix més
però em van fer per desgràcia
el repunt a l’inrevés.
Amb els calçotets per fora
no em deixaven entrar enlloc
I jo capficat rumiava:
“potser t’ho has treballat poc”.
No podré ser mai el teu heroi.
Súperheroi, Súper Bon Noi
i ser el gendre que volen les
sogres
Súperheroi, Súpercofoi
que sap que les bones accions
són aquelles que perduren
i quan hi ha dificultats
no s’arronsa i sempre pensa
que de més verdes en maduren.
No podré ser mai el teu heroi.11. Armengol
S’acaba un dia poc normal
aparca el toro i “Ai quin mal”,
diu l’Armengol,
“Aquest ull de poll…”
Els seus companys per carretera
munten un pollo de primera
i ell a la mina que és un gallina.
Mentre es descorda la granota
diu: “Avui no ficaré la pota”.
Salvar la pell, trobar un camell
que no me’l citi en un pas zebra
ni que li doni gat per llebre
que l’endemà ja afluixarà…
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
perd un cargol, pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
i es torna mico per un bon pico.
Arrenca lent el dos cavalls
a la ràdio hi fan lluita de galls
i a l’escarabat del seu costat
jeu un goril·la amb tres lleones
“Sí que estan bones les
cabrones…”
I ara va i plou, toca’t un ou!
I quan de lluny sent:
“marrameu!”
mira el retrovisor i veu
l’abric de marta i aquella carta
que diu: “Tornem a començar”,
que va ser ruc de no enviar.
“Ai la cangur! La vaig liar.
Que ara em controlo la cigala
juro que li he tallat les ales.
Quin semental, el meu pardal!”
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
perd un cargol, pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
i es torna mico per un bon pico.
En un carrer a La Guineueta
hi ha cosa fina, cosa neta,
Gripau Babau, es diu el cau.
L’amo és un gos i se li atansa
és que cobra el cavall amb pasta
gansa!
“Has vingut sol?” “Sí”.
“Vés a fer un volt:
sortint Un pez llamado Wanda
sona de dins d’un Seat Panda,
l’has de seguir com un dofí,
i en acabar cantar-li a pèl:
Ulisses i Floquet al cel.
Ei, camallarg, xuta’t al parc.”
Entre la gespa zum-zum de vespa,
vola pel mar amb un jaguar
i fa flamenc amb un elenc
d’amics del Cobi allà a Nairobi.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
perd un cargol, pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap, quin guirigall,
i es torna mico per un bon pico.12. Bed&Breakfast
Això és un conte amb un final feliç:
va de dos joves que no es coneixen
però acabaran al llit
a la primera nit.
Jo sóc en Jordi.
Que ben plantat!
Jo sóc la Marta.
Quin goig que fa!
I avui sopem junts en un restaurant.
Què pensarà si demano cervesa?
Ai no que les parelles beuen vi!
Haurà notat aquest perfum que porto?
Oh i tant si jo el puc ensumar des d’aquí!
Ai que mono que ets!
Que bona que està!
Renoi que bona que està la cambrera.
Ai noi! Concentra’t amb el que tenim!
Per Internet semblava molt més guapo.
Tampoc no fa pas metre noranta-cinc.
I anem per feina,
que se’ns fa tard.
Anem cap a casa,
no cal parlar.
De fons una cançó
d’en Barry White
I els dos tindran
aquella sensació de voler cardar al camp.
Però s’esperaran
i l’endemà encara esmorzaran:
bed and breakfast.13. Per mars i muntanyes
Si del món tots els desitjos
en pogués triar un de sol
jo voldria ser en Son Goku
jo voldria ser un heroi
per poder anar amb núvol kinton
tenir càpsules Hoi-Poi
i tocar-te les calcetes
comprovar que no ets un noi.
I anar a cal Fullet Tortuga
i entrenar-me pel torneig
fer pels arbres ziga-zaga
i al matí repartir llet,
i que em surti el Kame-hame
i guanyar tots els dolents
perquè dormis ben tranquil·la
i els dos siguem prou valents
Per volar per mars i muntanyes
i per tot l’univers
intentant aconseguir
la bola de drac
Hem de dormir ben desperts,
no somiar mai el mateix