Bed & Breakfast Edició Especial

Cançons i lletres

• 1. Jean-Luc

  Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle especial
  de cinema francès a la fresca.
  El meu plan era tornar aviat però al final
  tot es va anar allargant
  i els dos vam decidir sortir de gresca.
  Se’ns va fer tard.
  Va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
  Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats”.
  Et deixo aquí sobre un cobrellit
  perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
  Si tens gana o vols aigua tu mateix
  pots fer com si fossis a casa.
  La manera com va dir bona nit i va picar l’ullet era
  fàcilment mal interpretable.
  Vaig augurar una nit per la posteritat,
  fer un cim, fer un 8.000
  fer quelcom difícilment igualable.
  Però allà no passava res,
  només aquell silenci
  trencat pel meu somier.
  Potser no era el seu tipus,
  millor que no fes res.
  I en una paret al fons
  imprès en blanc i negre
  hi havia un pòster d’en Godard.
  Potser ell podria dir-me
  per què em ballava el cap.
  Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
  vull entendre-ho però no puc.
  Ell va dir que en casos com aquests
  no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
  sinó d’estar convençut de fer-ho.
  Jo vaig dir-li “Ja, però si ara hi vaig i ella no vol
  després què? Després tot això acaba siguent un
  rollo patatero”.
  Em va convidar a fumar
  i en un plano-seqüència una frase magistral
  “Una dona és una dona
  no et preocupis, tant se val”.
  L’endemà vam esmorzar,
  ni tan sols vaig mirar-la i a l’hora de marxar
  ella em va fer un petó
  que encara no sé interpretar.
  Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
  vull entendre-ho però no puc.

• 2. 4-3-3

  Amb un bon onze inicial vull
  guanyar tres punts de glòria:
  per la porta principal
  entrar al annals de la Història.
  I és que en temes de lligar
  bé que es pot perdre una lliga
  si no està tot estudiat:
  si la tàctica fa figa.
  De porter, per parar els gols,
  em posaré una cuirassa
  per si d’entre naps i cols
  va i m’enduc una carabassa.
  I una defensa de quatre
  amb centrals ben contundents,
  la prudència i la paciència
  imperant en tot moment.
  Si les coses van mal dades
  penso plantar l’autobús:
  quatre frases mal comptades
  i que passin els minuts!
  Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
  és el millor que hi ha.
  Olelé! Olalà! Si us plau, poco picante
  que no ho puc suportar.
  I em reservo a la banqueta
  un parell de melodrames,
  fan anar l’esquerra i la dreta
  són els típics trencacames.
  I de quatre, caixa o faixa,
  un accent agironat.
  Donaran joc les “V”
  que m’esforço en remarcar?
  Deixant-se caure a l’esquerra
  pivot recuperador,
  fixo la mirada al terra
  si la cosa va a pitjor…
  De mitja punta, fent boia,
  una cita intertextual,
  diré “M’agrada en Paul Auster,
  és boníssim, tal i qual”.
  I tota l’artilleria,
  la concentraré al davant.
  A l’esquerra el Martin Códax
  provant d’evitar l’orsai.
  Olelé! Olalà! Un shawarmaamb tu
  és el millor que hi ha.
  Olelé! Olalà! Per a anar a fer amb tu
  una copa em vull classificar.
  D’extrem dret deixaré caure
  que allà a Sant Miquel del Fai
  tinc caseta, i que les Taure
  i els Aquari encaixem guai.
  I de carrilers, per banda,
  somriures adolescents
  tan repetits, tan estudiats
  tan entrenats digitalment.
  Amb la meva gran jugada:
  quatre notes a unisó,
  et faig cometre una falta,
  Dius: “Adoro els cantautors!”
  Davanter centre amb olfacte
  i amb arrencada explosiva
  rematant centrada exacta,
  si és que la centrada arriba…
  Olelé! Olalà! Un shawarmaamb tu
  és el millor que hi ha.
  Olelé! Olalà! Demà hi ha la repesca
  i ho provarem d’arreglar.

• 3. Les meves ex i tu

  Deixa’m pensar,
  com t’ho puc dir, deixa’m pensar.
  Hem de parlar,
  fem un cafè que hem de parlar.
  T’he d’explicar
  que un estudi americà
  ha pogut constatar
  que l’amor només dura un temps.
  I pels amants de l’estadística
  diu que tota aquesta mística
  s’acaba evaporant un 100%.
  Les meves ex i tu
  teniu tant en comú
  que pensat fredament,
  en res sou diferents,
  que pensat fredament,
  potser us entendríeu bé,
  a mi totes em provoqueu el mateix.
  No ploris pas,
  no n’hi ha per tant, no ploris pas
  Que ho faig per tu,
  que quedi clar que ho faig
  per tu.
  Sempre per tu.
  Ara estaré molt fotut,
  vénen dies dolents,
  però bé ja em recuperaré.
  Tu busca’n un de comprensiu,
  jo en buscaré una comprensible
  i segur que no ens pot anar tan malament.
  Les meves ex i tu
  teniu tant en comú
  que pensat fredament,
  en res sou diferents,
  que pensat fredament,
  potser us entendríeu bé,
  a mi totes em provoqueu el
  mateix.
  Tu vius al planeta piruleta.
  Les meves ex i tu
  potser us entendríeu bé…
  o súperbé.

• 4. Liverpool

  I per Liverpool ja és tard,
  microcosmos del planeta humà.
  Cadaqués ja no existeix,
  ni les nostres tardes vora el mar
  Califòrnia s’ha isolat:
  Richter no perdona ni al més gran.
  Vandellòs s’ha fissionat:
  Catalunya és radioactivitat
  Som bolets post industrials.
  Cementiris nuclears.
  Putxinel·lis sense mans.
  Laberints inacabats.
  Cantautors poc inspirats.
  Polaroids per revelar.
  Pèrits incapacitats.
  Fills de la utopia.
  I Venècia ja és tot blau
  s’ha acabat per sempre el carnaval.
  Espinelves s’ha cremat,
  Pare Noels suïcides enterrats.
  I Pequín deshabitat,
  la muralla no els va defensar.
  Barcelona és un forat,
  el segon origen ja ha arribat.
  Som bolets post industrials.
  Cementiris nuclears.
  Putxinel·lis sense mans.
  Laberints inacabats.
  Cantautors poc inspirats.
  Polaroids per revelar.
  Pèrits incapacitats.
  Biorritmes sincopats.
  Som robots desmemoriats.
  Som soldats desprogramats.
  Nedadors descoordinats.
  Som pirates arruïnats.
  Som infants desenganyats.
  Somiadors formatejats.
  Creadors de l’endemà.
  Fills de la utopia.

• 5. L’home que va matar Liberty Valance

  L’home que va matar Liberty Valance,
  l’home que tothom estima però que en veritat
  no va fer res per ser estimat, sols era allà,
  i ara tothom vol felicitar.
  L’home que va matar Liberty Valance
  l’home que t’estimes però que en veritat
  no va fer res per ser estimat, sols era allà,
  i ara no saps com li pots explicar.
  I quan per un no en dónes un duro, t’acaba sorprenent.
  I quan fa una bona nevada els nens estan contents
  L’home que va matar Liberty Valance
  l’home que cada dia se’t fa més estrany.
  que et fa el sopar, que viu amb tu, que és sempre allà,
  però que ara no et fa riure com abans.
  I aquí el més burro fa rellotges i espera el seu moment.
  I a la ciutat la gent s’estima de forma intermitent.
  I quan la gent mira Perdidos no pot pensar en res més.
  I quan fa vent tots els paraigües queden a l’inrevés.
  I això és tan veritat, amiga meva,
  com que sempre se’ns mor la bona gent,
  com que totes les guapes sou cambreres
  o algun dia ho vau ser.
  I això és tan veritat, amiga meva,
  com que totes les guapes sou cambreres o ho acabareu sent.

• 6. La merda se’ns menja

  Sé prou bé que puges a Verdaguer,
  I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient,
  i així molt discretament aparto la maleta
  quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
  vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
  que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
  potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
  deixis tot.
  Que no m’has dit
  si em queda bé la barba.
  Que no m’has dit
  com ho tens per escapar-te amb mi.
  Que no m’has dit
  si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.
  I és que aquí la merda se’ns menja.
  I és que aquí ja no s’hi pot estar.
  Compartir, pagar una hipoteca junts,
  maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
  I comprovar que París et queda bé
  i si plou no passa res:
  quin sonat va inventar el paraigües?
  Que no t’he dit
  que Barcelona crema.
  Que no t’he dit
  que no és teva ni meva.
  Que no t’he dit
  que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
  I és que aquí la merda se’ns menja.
  I és que aquí ja no s’hi pot estar.

• 7. L’home que treballa fent de gos

  L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
  treu la pols a la disfressa.
  Puja al Seat Panda atrotinat (que avui quasi ni s’ha engegat)
  i no pot mai passar de quarta.
  Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat
  que viu a la part alta.
  Para i fa deu euros de benzina (que no en té pas per més)
  i fa un vistasso a les revistes.
  L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
  aparcar sempre li costa.
  I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós
  truca i espera resposta.
  Irromp a la festa amb un pastís cantant “Cumpleaños Feliz”
  i li va d’un pèl no caure.
  Fa ninots amb globus de colors i una espasa d’Star Wars
  i un ós, i flors i un dinosaure.
  L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
  fa un senyal a la mestressa,
  que el convida a prendre un cafetó, mentre li firma el taló
  no troben tema de conversa.
  Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
  ell de lluny sent la mainada.
  Fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,
  mitjons, petons i americanes.
  L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós,
  mentre veu arribar el pare.
  L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots:
  deu canalles i una mare.
  L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
  no sap pas què coi li passa.
  Gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor,
  amb l’amor, ell no hi té traça.

• 8. Reykjavik

  Jo em quedo les pel·lis d’en Kurosawa
  i tu els discos d’en Lou Reed.
  Tu la màquina del cafè perfecte
  i jo aquell wok tan ben parit.
  Tu aquell jardinet de sobretaula
  que vas voler comprar a Pequín
  que dius que sí, que a tu et relaxa
  però només fot que merda al pis.
  I jo aquell plat del sud de França
  d’aquells firaires magrebins
  que et dic que sí, que em va de perles
  perquè m’aguanta bé els Tintins.
  I que tinguis sort a Reykjavík.
  I que m’esborris del mòbil aviat.
  I que els dies no se’t facin llargs.
  I no surtis mai sense un abric.
  Ara potser et sembla que el món s’acaba
  i que ho haguem de cremar tot.
  Però tant tu com jo en trobarem un altre
  i tot es posarà al seu lloc.
  Durant aquest temps sense parella
  follarem pels descosits
  que et dic que sí, que sempre passa
  ens seguirem trobant al llit.
  I tindrem temps per dedicar-nos
  cadascú pel seu costat
  que et dic que sí, que farem coses
  a les que havíem renunciat.
  I tornar a conèixer els meus amics .
  I anar-me’n a les tantes al llit.
  I no mirar pel·lis d’en Hugh Grant.
  No haver de pensar per endavant.
  I que tinguis sort a Reykjavík.
  I que en trobis un de ben plantat.
  I que el gel que ho glaça tot de nit
  et deixi engegar el cotxe al matí.

• 9. Els binocles d’en Pere

  Escoltes flamenco, t’agrada viatjar,
  no faltes mai a ioga i estudies italià.
  Vas a la filmoteca i puges a estendre al terrat,
  t’has fet vegetariana i balles txa-txa-txa.
  Et desplaces amb bici per no contaminar,
  expliques a ta mare que és bàsic reciclar.
  Quan vas a Nicaragua en plan col·laborar
  retrates la canalla, els tens encandilats.
  Per mi que ho fas expressament.
  Per mi que te m’han fet a mida.
  Per mi ja podem finiquitar,
  per mi, el que em queda de vida.
  Pel teu aniversari prepares un pastís,
  en portes a la feina i per tots els teus veïns.
  I a les festes de Gràcia decores el carrer,
  tanques els ulls i balles passant dels pretendents.
  Per mi que ho fas expressament.
  Per mi que te m’han fet a mida.
  Per mi ja podem finiquitar,
  per mi, el que em queda de vida.
  Dines amb un tupper tallarines i chop suey,
  els teus secrets te’ls guarda aquell teu amic gay.
  A les cinc de la tarda quan surts de treballar,
  els nens i les floristes et saluden al passar.
  Per mi que ho fas expressament.
  Per mi que te m’han fet a mida.
  Per mi que si mai ets de veritat,
  per mi, semblaràs de mentida.

• 10. Súper Bon Noi

  M’he emprovat ja tantes malles
  i m’he disfressat de tot
  que és que ja no sé com fer-ho
  per ser el teu superheroi.
  Sense màgia ni poders
  vull guanyar-te’m mica en mica
  sempre qui acaba vencent
  és el que més pedra pica.
  No podré ser mai el teu heroi.
  He deixat de treballar
  pagues dobles, feina estable
  per a poder-me dedicar
  a un propòsit més lloable.
  I ser el Jedi del carrer
  el de les petites coses
  el que no fa un lleig a res
  que aconsella però no imposa.
  Salvar el món cada matí
  ajudar a la gent que passa
  “Senyor, no vagi per aquí!”
  “Senyora, això pesa massa!”
  Fer lluir bé el català,
  que és una bona feinada
  que s’han de fer bé les (les
  neutres) i les eles geminades.
  No podré ser mai el teu heroi.
  Súperheroi, Súper Bon Noi
  i ser el gendre que volen les
  sogres.
  Súperheroi, Súpercofoi
  d’arreglar immediatament tot
  allò que no funciona
  i no ser mai un d’aquells
  que només se’n recorden
  de Santa Bàrbara quan trona.
  Per la doble identitat
  amb un casco ja tirava
  però acabava ensopegant
  perquè el vidre s’entelava.
  Li vaig demanar a ma mare
  una màscara de cuir
  però la pell se m’irritava
  tan bon punt volia sortir.
  També em vaig fer fer una capa
  perquè sempre vesteix més
  però em van fer per desgràcia
  el repunt a l’inrevés.
  Amb els calçotets per fora
  no em deixaven entrar enlloc
  I jo capficat rumiava:
  “potser t’ho has treballat poc”.
  No podré ser mai el teu heroi.
  Súperheroi, Súper Bon Noi
  i ser el gendre que volen les
  sogres
  Súperheroi, Súpercofoi
  que sap que les bones accions
  són aquelles que perduren
  i quan hi ha dificultats
  no s’arronsa i sempre pensa
  que de més verdes en maduren.
  No podré ser mai el teu heroi.

• 11. Armengol

  S’acaba un dia poc normal
  aparca el toro i “Ai quin mal”,
  diu l’Armengol,
  “Aquest ull de poll…”
  Els seus companys per carretera
  munten un pollo de primera
  i ell a la mina que és un gallina.
  Mentre es descorda la granota
  diu: “Avui no ficaré la pota”.
  Salvar la pell, trobar un camell
  que no me’l citi en un pas zebra
  ni que li doni gat per llebre
  que l’endemà ja afluixarà…
  I quan té el mono de cavall
  en el seu cap, quin guirigall,
  perd un cargol, pobre Armengol.
  I quan té el mono de cavall
  en el seu cap, quin guirigall,
  i es torna mico per un bon pico.
  Arrenca lent el dos cavalls
  a la ràdio hi fan lluita de galls
  i a l’escarabat del seu costat
  jeu un goril·la amb tres lleones
  “Sí que estan bones les
  cabrones…”
  I ara va i plou, toca’t un ou!
  I quan de lluny sent:
  “marrameu!”
  mira el retrovisor i veu
  l’abric de marta i aquella carta
  que diu: “Tornem a començar”,
  que va ser ruc de no enviar.
  “Ai la cangur! La vaig liar.
  Que ara em controlo la cigala
  juro que li he tallat les ales.
  Quin semental, el meu pardal!”
  I quan té el mono de cavall
  en el seu cap, quin guirigall,
  perd un cargol, pobre Armengol.
  I quan té el mono de cavall
  en el seu cap, quin guirigall,
  i es torna mico per un bon pico.
  En un carrer a La Guineueta
  hi ha cosa fina, cosa neta,
  Gripau Babau, es diu el cau.
  L’amo és un gos i se li atansa
  és que cobra el cavall amb pasta
  gansa!
  “Has vingut sol?” “Sí”.
  “Vés a fer un volt:
  sortint Un pez llamado Wanda
  sona de dins d’un Seat Panda,
  l’has de seguir com un dofí,
  i en acabar cantar-li a pèl:
  Ulisses i Floquet al cel.
  Ei, camallarg, xuta’t al parc.”
  Entre la gespa zum-zum de vespa,
  vola pel mar amb un jaguar
  i fa flamenc amb un elenc
  d’amics del Cobi allà a Nairobi.
  I quan té el mono de cavall
  en el seu cap, quin guirigall,
  perd un cargol, pobre Armengol.
  I quan té el mono de cavall
  en el seu cap, quin guirigall,
  i es torna mico per un bon pico.

• 12. Bed&Breakfast

  Això és un conte amb un final feliç:
  va de dos joves que no es coneixen
  però acabaran al llit
  a la primera nit.
  Jo sóc en Jordi.
  Que ben plantat!
  Jo sóc la Marta.
  Quin goig que fa!
  I avui sopem junts en un restaurant.
  Què pensarà si demano cervesa?
  Ai no que les parelles beuen vi!
  Haurà notat aquest perfum que porto?
  Oh i tant si jo el puc ensumar des d’aquí!
  Ai que mono que ets!
  Que bona que està!
  Renoi que bona que està la cambrera.
  Ai noi! Concentra’t amb el que tenim!
  Per Internet semblava molt més guapo.
  Tampoc no fa pas metre noranta-cinc.
  I anem per feina,
  que se’ns fa tard.
  Anem cap a casa,
  no cal parlar.
  De fons una cançó
  d’en Barry White
  I els dos tindran
  aquella sensació de voler cardar al camp.
  Però s’esperaran
  i l’endemà encara esmorzaran:
  bed and breakfast.

• 13. Per mars i muntanyes

  Si del món tots els desitjos
  en pogués triar un de sol
  jo voldria ser en Son Goku
  jo voldria ser un heroi
  per poder anar amb núvol kinton
  tenir càpsules Hoi-Poi
  i tocar-te les calcetes
  comprovar que no ets un noi.
  I anar a cal Fullet Tortuga
  i entrenar-me pel torneig
  fer pels arbres ziga-zaga
  i al matí repartir llet,
  i que em surti el Kame-hame
  i guanyar tots els dolents
  perquè dormis ben tranquil·la
  i els dos siguem prou valents
  Per volar per mars i muntanyes
  i per tot l’univers
  intentant aconseguir
  la bola de drac
  Hem de dormir ben desperts,
  no somiar mai el mateix

• 14. Déja-Vu

  Vine, et convido a un croissant
  fem una vichysoisse
  si vols fer una fondue
  en un bon restaurant.
  Saludarem al xef
  brindarem amb xampany
  menjarem petit fours
  semblarem dos infants.
  Anirem als Méliès
  en sessió Nouvelle Vague
  i veurem tots els films
  d’en Truffaut i d’en Godard.
  Et cantaré Jacques Brel
  des de la Torre Eiffiel
  farem com l’Amélie
  amb moto per París.
  Pujarem a la suite
  t’untaré de foie-gras
  fem un quadre avantgarde
  amb paté de canard.
  Agafarem la roulotte
  seguirem els del Tour
  i ens pararem a Andorra
  a comprar-te un perfum.

• 15. A vegades

  Ho sento molt
  si m’adormo amb Ventdelplà.
  Ho sento molt
  si deixo pèls a la dutxa.
  Ho sento molt
  si trepitjo la cuina fregada.
  Ho sento molt
  si tolero la brutícia.
  Jo et faria una cançó d’amor
  però qualsevol cosa que et digués
  no seria original.
  Ja ho haurien dit els Beatles
  en el Sargeant Peppers Lonely Hearts Club
  Band.
  I a vegades
  els ocells fan cagarades.
  I a vegades
  t’estimo però no m’agrades.
  I a vegades
  penso si mai no la cagues.
  I a vegades
  va i se’m cremen les torrades.
  Però això últim només de tant en tant.
  Ja n’aprendré
  de somriure a ca ta mare.
  Ja n’aprendré
  a fer aquell plat que t’agrada.
  Ja n’aprendré
  a canviar el paper de wàter.
  Ja n’aprendré
  a tirar-te algun piropo.
  Jo et faria una cançó d’amor
  però qualsevol cosa que et digués
  no seria original.
  Ja ho haurien dit els Beatles
  en el Sargeant Peppers Lonely Hearts Club Band.
  I a vegades
  els ocells fan cagarades.
  I a vegades
  t’estimo però no m’agrades.
  I a vegades
  penso si mai no la cagues.
  I a vegades
  va i se’m cremen les torrades.
  Però això últim només de tant en tant.

• 16. V.

  Problema primer
  Vet aquí un noi, de nom Ignasi
  que amb trenta anys ja quasi quasi
  sembla el pobre quedarà per vestir sants.
  Que des que descobrí la xarxa,
  el company ja no surt de casa
  perquè es passa nit i dia sempre online.
  Però sempre hi ha un moment o altre
  en què el seu cos ja no s’aguanta
  i cau adormit sobre de l’Enter i el Blocks Cap.
  I la seva mare li fot crits
  “Fill meu no som casa de rics.
  Si estàs dormint no val la pena anar gastant”.
  Solució primera.
  Després d’haver-hi donat voltes
  el xicot, gens poca-solta
  ha trobat per tal atzucac la solució.
  S’ha fet un tall al braç esquerre
  per on hi entra un cable amb terra
  que connecta els nervis amb l’ordinador.
  I així s’acaben els problemes
  fot-hi fils, piuets i antenes,
  USBs i quatre arxius amb autorun.
  Oh! Què fantàstica és la ciència
  si el xicot perd la consciència
  el Windows fa Apagar Equipo i tururut!
  Problema segon
  La següent part d’aquesta història
  es centra amb la companya Glòria
  amb greus problemes per establir connexió
  amb els nois de la discoteca
  que es salten la xerrameca
  i van directes a la colonització.
  Ella s’arrapa a la columna
  i balla al son del txumba-txumba
  amb desparpajo impropi de la seva edat.
  Preguntareu “Per què està sola?
  I per què ningú li diu”Hola!”
  Molt senzill: perquè el seu nas fa feredat!
  Solució segona.
  Schoenmaker compta amb gran prestigi,
  com a metge és un prodigi,
  de la cirurgia en tots els seus vessants.
  Treballa ràpid i molt fi
  a cop de serra, bisturí
  novocaïna i sutura auto-degradant.
  L’operació va de primera
  tot i el mal que no s’espera
  quan li parteixen el nas per la meitat.
  Però tot i això ella no protesta,
  fora els punts, se’n va de festa
  i la prenya un fashion victim separat.
  Problema tercer
  Per anar tancant la trilogia
  parlem d’en Josep Maria
  una persona acostumada a viure amb por.
  Que no creu que hi hagi algú noble
  del Perú a Constantinoble
  i desconfia fins i tot del més senyor.
  Sempre llegeix en els diaris
  columnistes visionaris
  que prediuen la debacle d’aquest món.
  Per talibans
  canvis climàtics, boits que enriqueixen urani,
  terroristes i immigrants de qui sap on.
  Solució tercera
  Cal fer quelcom i ben de pressa,
  fot als fills un GPS
  i a la dona la disfressa de soldat
  es munta un búnquerer al garatge
  al carter agafa d’hostatge
  toc de queda i càstig pels que arriben tard.
  Reconverteix la segadora
  en una gran metralladora
  per si hi ha algun extraterrestre pel veïnat.
  Ja s’ha acabat el preocupar-se,
  visca el món i visca el Barça,
  catalans la millor vida ja ha arribat.

• 17. L’endocrina

  L’endocrina em va parlar del que havia de menjar
  els bistecs s’han acabat…i els formatges derivats.
  Tinc el sucre desbordat, tinc els xacres taponats.
  Va dir “Fes vida normal”, però es que ni puc tocar el pa.
  Els meus matins són especials. Prenc pastilles naturals:
  groga pel tema renal, vermella pel neuronal,
  blanca pel colesterol, blava per funcionar al llit
  lila per si em sento sol, i la groga ja l’he dit.
  Herbolaris i dietistes
  tots em volen arreglar
  Milionaris, curanderos mata-haris
  i gurus expresidiaris.
  Tan sols deixa’t guiar.
  I mira’m, prenc xarops i prenc pastilles,
  em vacuno cada dia i més bé no em puc trobar.
  Tinc febre, tinc insomni i tremoleres,
  dermatitis i morenes,
  però són danys col·laterals
  Funcionaris, geperuts i dromedaris
  víctimes del calendari
  deixeu-vos estimar

• 18. Exercici Seixanta

  Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent
  Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix
  en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix Pedro Ximénez
  només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del
  carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen.
  Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (i tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel
  txacolí toca la txalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela, s’exalta i un li diu “Xeeee, relaxa’t”.
  I ho fa d’una forma ben complexa: toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en
  un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta de xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
  Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzè, va i vexa un
  xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
  escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un
  xuxo de can Foix… Al Txad, si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a
  en Panxo, “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
  Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
  moren… i no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa
  xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi”. I en Pinxo va dir a en Panxo,
  “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”. Microxips
  i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel•lo
  fa créixer un esqueix moix i el seu amic, el coix, li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa. Un
  xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar
  el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga
  en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx
  a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “Vols que
  et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
  La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius
  sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

• 19. El Código da Vinci

  El Código da Vinci
  L’Ombra del Vent
  Trilogia a Nova York
  Pandora al Congo
  Harry Potter

• 20. Tren Transsiberia

  Jo vull anar en un tren transsiberià.
  Travessar aquell gran país nevat
  i explorar (sempre amb botes i anorac)
  i jugar fent ninots de neu al mar.
  Jo vull anar en un tren transsiberià.
  Viatjar sobre d’un hotel rodant.
  Fer pipí i que es converteixi en glaç.
  Anar a dormir i que de nit sigui clar.
  Jo vull anar en un tren transsiberià
  i menjar en un vagó-restaurant.
  Ser malparit, fer bromes al revisor
  i si puc, fer-me amic del conductor.
  Jo vull anar en un tren transsiberià.
  Vull bufar i que l’aire sigui blanc
  i parlar amb hippies desconeguts.
  Treure el cap per si veig algun mamut.
  Jo vull anar en un tren transsiberià.
  Arribar a Moscou ben constipat
  i tornar i portar regals per tots
  i somiar que el tren no m’ha atropellat.

• 21. All together now

  Pot, pit, peu, pap,
  Anem a jeure tots al prat.
  Ral, rei, ric, roc, ruc,
  Tots dins l'embut.
  A, B, C, D,
  Qui la troba ja la té,
  E, F, G, H, I,
  Vine aquí.
  Ara amunt!
  Riu amunt!
  Balla així!
  Canta amb mi!
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots
  Groc, roig, verd, blau,
  Com belluga aquell gripau
  Sol, foc, prat,
  Cel estripat.
  Ara amunt!
  Riu amunt!
  Balla així!
  Canta amb mi!
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots
  Apa, anem-hi tots

• 22. La merda se’ns menja

  Sé prou bé que puges a Verdaguer,
  I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient,
  i així molt discretament aparto la maleta
  quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
  vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
  que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
  potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
  deixis tot.
  Que no m’has dit
  si em queda bé la barba.
  Que no m’has dit
  com ho tens per escapar-te amb mi.
  Que no m’has dit
  si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.
  I és que aquí la merda se’ns menja.
  I és que aquí ja no s’hi pot estar.
  Compartir, pagar una hipoteca junts,
  maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
  I comprovar que París et queda bé
  i si plou no passa res:
  quin sonat va inventar el paraigües?
  Que no t’he dit
  que Barcelona crema.
  Que no t’he dit
  que no és teva ni meva.
  Que no t’he dit
  que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
  I és que aquí la merda se’ns menja.
  I és que aquí ja no s’hi pot estar.

• 23. Umi o koete, yama o koete

  もしどんな願いでも
  一つ叶うのなら
  孫悟空になりたい
  ヒーローになりたい
  
  筋斗雲に乗って
  ホイポイカプセルを使って
  男の子じゃないかを確認するのに君の股間にパンパン
  
  亀ハウスに行って
  天下一武闘会目指し
  森をジグザグ
  朝の牛乳配達
  
  かめはめ波をぶっ放す
  悪を倒し、君に安らかな眠りを
  2人に勇気を
  
  ドラゴンボールを探し求め
  海、山、宇宙を飛び超えよう
  
  夢はいつだって新しい冒険
  明日の夢を楽しみにしながら