Allà on volia

Cançons i lletres

• 1. De córrer per tot Nova York

  Correm junts per tot Nova York, duem fins al límit el cor volent esgarrapar uns segons. La matinada desvetlla els carrers de la gran ciutat. Notes que soc part del somni i m’apretes molt fort la mà. Ei, tu, fem tant bona parella. Ei, tu, que almenys s’ha d’intentar. Correm junts per tot Nova York, duem fins al límit el cor volent esgarrapar uns segons, provant de trobar un carreró on mai ens atrapi aquest sol naixent que ara t’empeny al món.
  
  Sona de fons una alarma i em dius que no vols marxar. Tu encara no te n’adones però ja et vas desintegrant. Ei, fem tant bona parella. Ei, tu, però no soc de veritat, Ei, i tant que t’acompanyo. Ei, tu, però no et puc ajudar. No et puc arrencar de la pell el tel que et cobreix tot el cos, el tel que et deixa sentir tan poc. No hi ha un manual d’instruccions, que diu com lluitar amb la buidor i el temps. Provem-ho ara un últim cop i abans que despertis, amor, correm junts per tot Nova York, per parcs, avingudes i asfalt roent, mentre col·lapsa tot, provant de trobar el carreró que ens posi a resguard d’aquest sol naixent que ara t’empeny al món.
  

• 2. La nit sembla que serà nostra

  Tenim el dia marcat des de fa setmanes, tenim la roba planxada i la ruta clara, tenim cangur fins demà a quarts de nou. La nit sembla que serà nostra, t’agradi o no. Tenim reserva en un nou restaurant que ho peta, tenim guardat un a-part, taula amb terrasseta, menú de grup, preu tancat, tot inclòs. La nit sembla que serà nostra, t’agradi o no. El que penseu ens rellisca tant. El que dieu ara que no ens importa. Tenim el hype de les grans ocasions. La nit sembla que serà nostra.
  
  Tenim uns asos guardats que tot déu venera, tenim el feeling, el swing, el know-how i, espera, la potra, el duende, la gràcia i el flow. La nit sembla que serà nostra. Imitadors, no perdeu el temps que el caminar sincronitzat està a l’abast de molt pocs, que apareixem i tothom es gira. Sí, sembla que serà nostra, t’agradi o no. El que penseu ens rellisca tant. El que dieu ara que no ens importa. Tenim el hype de les grans ocasions. La nit sembla que serà nostra.
  
  Ara entrem al vostre local i desenfundeu el sarcasme. Que qui ens ha ensenyat a ballar? Que qui no fa pena, fa panxa. Però és que no podem ser més lluny… No busquem el mateix que vosaltres. Perdoneu que ara el podi ens reclama i d’aquí no ens baixa ningú.
  

• 3. Un bon exemple

  Mira què hem fet. I tu sembles tan tranquil·la, tu com si res. Mira què hem fet. Ja no sé si em prens la mida o no ho has entès. Tira-t’hi de cap. De tot n’acostumem a fer una muntanya. Mai no comptem a tres abans de parlar. S’ha de ser valent. Però en els merders dels altres ens disfressem de gent molt ben equilibrada, gent perfectament estable, gent que té les coses clares, gent que sap què vol. Potser tu i jo no som un bon exemple, ni som algú que pot donar lliçons.
  
  Mira què has fet. Com es pot tornar a recaure a cada moment? Mira què has fet: com si fos una substància superplaent. Ves a poc a poc. Ens costa molt veure la part positiva. Mai hem cregut en el deixar reposar. Pensa-t’ho de nou. Però en els merders dels altres ens disfressem de gent molt ben equilibrada, gent perfectament estable, gent que té les coses clares, gent que sap què vol. N’hi ha que neixen estrellats, n’hi ha de poc afortunats. Per què carai tancar la boca quan podem sucar-hi pa? En els merders dels altres
  ens disfressem de gent molt ben equilibrada, gent perfectament estable, gent que té les coses clares, gent que sap què vol.
  
  Potser tu i jo no som un bon exemple, ni som algú que pot donar lliçons.
  

• 4. Cada cel

  Corre, vine a la finestra. Mira quina meravella: el sol se’n va. Núvols a càmera lenta, com la llum reposa i va daurant teulats. Ets cada cel, cada to, cada misteri, cada tros d’ombra. Ets cada veu, cada so, cada paraula, cada resposta.
  
  Repetim-ho cada vespre: conquerim aquest trosset de temps, d’espai, fins que trobi la manera, de cantar allò que no t’he sabut dir mai. Ets cada cel, cada to, cada misteri, cada tros d’ombra. Ets cada veu, cada so, cada paraula, cada resposta.
  
  Tan imparable, tan infinita, com un començament. Cada dia un començament.
  

• 5. Estimeu-me

  Estimeu el que escric, estimeu cada pixel, estimeu l’espontaneïtat editadament genial. Estimeu l’actitud, estimeu aquest outfit, estimeu el precís moment que parlava i m’he trencat. Estimeu-me fortament. Estimeu-me ara i aquí. Estimeu-me sense cap esquerda. Estimeu-me encara més. Estimeu-me amb plors i crits. Estimeu-me avui, demà i per sempre. Ai, que guai. Som 6 milions. M’heu alegrat el dia Ai, que guai. Som 6 milions. Gràcies per aquesta vida.
  
  Contempleu el gran iot i la cala deserta. Us agrada aquest pla detall dels peuets a dins del mar? Una canya d’hotel. El servei, supermono. Vine, vine. Caureu de cul quan veieu com és l’spa. Un descompte, aquí teniu. L’escapada és ideal per cuidar-te i carregar les piles. Són aquests petits moments el que us heu de regalar. N’hi ha que no estem fets per la rutina. Ai, que guai. Som 6 milions. M’heu alegrat el dia Ai, que guai. Som 6 milions. Gràcies per aquesta vida.
  
  Ei! Soc el vostre corresponsal a la vida que us perdreu, als viatges que mai us podreu permetre, als desitjos que escapçareu. Ei! Soc el vostre corresponsal, a les festes on no entrareu, a gent guapa que mai us voldrà conèixer, al caviar que ni ensumareu.
  

• 6. Citant Mercè Rodoreda

  Deixa’m dir en la meva defensa que trobar-te aquí no estava a l’agenda, que tinc més que coll avall que això de tu, de mi, que res: que era remoure la merda. Sé que no em convens, que és perdre el temps, que no vals ni un dels segons que encara tinc. Que l’amor, amb tu, com més lluny, més bonic, citant Mercè Rodoreda.
  
  Deixa’m dir en la meva defensa, que trobar-te aquí no estava a l’agenda. Que m’agrada caminar de nit, carrers petits. Hi ha màgia en la cosa de perdre’t. Dius: em puc quedar una estona amb tu? I somric perquè se’t veu d’una hora lluny: Si fas nosa no ho has mai de preguntar, això s’ha de saber veure, citant Mercè Rodoreda.
  
  Deixa’m dir que encara no estic bé, i que intento no passar pel teu carrer, i que hi ha cançons que salto molt sovint. Ets tu, record per tota la vida. Deixa’m dir que encara no soc jo, que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, que només hi ha vida si la vius a poc a poc, citant Mercè Rodoreda.
  
  Deixa’m dir en la meva defensa que trobar-te aquí no estava a l’agenda, que, a vegades, surto així, del plan conèixer gent, que funciona. Hauries de veure com he anat guanyant soltura, com he esporgat pors paral•litzants, gegants, i tant: les coses importants són sempre les que no ho semblen, citant Mercè Rodoreda.
  
  Deixa’m dir que encara no estic bé, i que intento no passar pel teu carrer, i que hi ha cançons que salto molt sovint. Ets tu, record per tota la vida. Deixa’m dir que encara no soc jo, que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, que només hi ha vida si la vius a poc a poc, citant Mercè Rodoreda. Deixa’m dir que encara no estic bé, i que intento no passar pel teu carrer, i que hi ha cançons que salto molt sovint. Ets tu, record per tota la vida. Deixa’m dir que encara no soc jo, que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, que ara tot és fràgil, tot tremola. Tinc una autoestima en construcció.
  
  Deixa’m dir que hauria estat pitjor, que era un gran deliri aquella set d’amor. Quan et llances a estimar i surts escaldat, què fas? Has de canviar de manera. Deixa’m dir que encara no soc jo, que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, que només hi ha vida si la vius a poc a poc, citant Mercè Rodoreda.
  

• 7. Un dia com un altre

  El pensament m’atrapa. I com si fos una pel·lícula de guió molt amateur,
  noto al pit una punxada, la suor regalimant pel front, creuant la galta. Fent un bot, m’aixeco. I ara d’una revolada soc al cap de l’autobús, sacsejant la conductora, amb la gent pensant que vaig begut, li dic aturi’s. I això que avui semblava tot normal, era un matí calcat, era un dia com un altre.
  
  Com un boig, passeig avall, corrent me’n torno, i amb els ulls clavats a terra ara esquivo vianants, ensopego amb la vorera, m’he fotut una hòstia amb un fanal que ni t’explico. De l’esforç, m’ofego. I les cames em fan figa i no puc vocalitzar. He pujat per les escales. Ara deixa’m un segon, si us plau. Potser em desmaio. I això que avui semblava tot normal, era un matí calcat, era un dia com un altre.
  
  El pensament em deia: qui seria? Què faria de no haver-te conegut? Quina gran merda de vida no poder creuar les nits amb tu, ni encendre els dies.
  
  

• 8. Allà on volia

  Ara he entès que és massa lluny de mi, que em quedaré a mig fer que no arribaré mai allà on volia. Tantes nit perdent la son i el temps; tantes nits col·leccionant intents. No arribaré allà on volia. Quants anys fa que ja t’ho deia?
  
  Perdent la son i el temps col·leccionant intents, procurant, defallint, ajustant, persistint, fent-ho cegament. I el reguitzell de nits tan shakesperianament. Jo podré. No podràs. Lluitaré. Perdràs. Fins que avui ho he vist tan diferent. Perquè he entès que és massa lluny de mi, que em quedaré a mig fer, que no arribaré mai allà on volia. Perquè he entès que és massa lluny de mi, i avui, potser per això, em sento molt estrany, semblant a lliure.
  
  Quants anys fa que ja t’ho deia?
  
  Comunicat intern, prioritat total, dirigit cap a tots els racons del meus cos: canviarem el pla. I des d’aquest moment només hi haurà l’aquí. L’evident. L’aprehensiu. L’imminent. L’efectiu. Vull només voler el que puc tenir. Perquè he entès que és massa lluny de mi, que em quedaré a mig fer, que no arribaré mai allà on volia. Perquè he entès que és massa lluny de mi que em quedaré a mig fer, que no arribaré mai allà on volia. Perquè he entès que és massa lluny de mi i avui, potser per això, em sento molt estrany, semblant a lliure.