Amics,
ja us hem anat avisant, però tornem a insistir: no esteu preparats pel que sentireu avui. Tothom es separa cantada al costat d’un mite com Tomeu Penya. El vam contactar amb la seguretat que hi encaixaria perfecte, però sense saber si hi voldria col·laborar.
L’acostament va ser old school: en Tomeu va demanar la lletra impresa en paper (amb la seva part subratllada) i un CD. I vinga, tot a dins d’un sobre postal certificat a cap a Mallorca s’ha dit. Pensàvem que trigaria dies a contestar però va ser molt ràpid. En Tomeu va dir sí. I va citar-nos a un petit estudi de Manacor al cap d’unes setmanes. La trobada va ser emocionant: abraçades, encaixades de mans i anècdotes de com les seves cançons ens havien anat tocant al llarg de la nostar vida. En Tomeu, però, el que tenia eren ganes de cantar, d’anar per feina. I als seus setanta-cinc anys va marcar-se una sessió de gravació de més de dues hores sense sortir de la sala de gravació, repetint una vegada i una altra si calia, polint, millorant, incansable fins que amb l´última presa vam acabar tots dempeus i aplaudint.
L’hem integrat al nostre videoclip original, sense que se li vegi la panxa i potenciant més un costat de la cara que l’altre, tal i com ell va demanar. “Soc com en Julio Iglesias”, va dir. Hi ha algú que li pugui portar la contrària?