ENTRADES DE @PARESNORMALS A LA VENDA PER LES FESTES DE NADAL
Estimats, alguns ens heu escrit demanant-nos si per Nadal hi hauria funcions de @paresnormals. La resposta és sí. I el @teatrepoliorama ja té obert fins el dia 8 de gener de 2023 per tots aquells que tingueu ganes de venir a veure el nostre musical.
Però avui aquest post va també d’una altra cosa. I és bastant difícil d’explicar. Com ja sabeu, hem estat assajant unes setmanes al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet; posant en solfa la part tècnica i artística, polint detalls, canviant arranjaments i perfilant harmonies. Doncs bé, avui i ahir hem fet dos assajos generals amb gent a les butaques. Eren les dues primeres vegades que algú fora de la companyia veia l’espectacle que hem estat aixecant durant tots aquests anys. El públic era molt heterogeni: per un costat, veïns i associacions de Santa Coloma i per l’altre amics, familiars i coneguts de tots el que formem aquesta companyia meravellosa. Us preguntareu com ha anat.
Hem decidit que no ho explicarem. No avui, no aquí. Aquest cop no serem nosaltres. Si encara no sabeu si venir o no, parleu amb algú dels que ja ho han vist; demaneu-ho d’aquí a uns dies als que el dia 18 de novembre ja tenen entrada des de fa un any per veure la funció inicial al @teatrepoliorama.
No érem conscients de la força que això tenia fins que aquests dos dies hem pogut copsar la reacció de la gent, fins que aquelles partitures i aquells textos s’han fet cos, veu, melodia i paraula. Hi ha molt poques coses comparables al moment final, quan la platea, eufòrica, sense saber si en aquell moment toca riure o plorar, no pot contenir l’aplaudiment i comença a cridar i a picar de mans abans d’hora, quan el crescendo inunda l’escenari i el cor de tots i cadascun dels assistents, quan nou actrius i actors i quatre músics, després d’una hora i quaranta minuts donant-ho tot i més, arriben a bon port; i ho fan, a més, junts, a temps, satisfets; i ho fan amb el somriure que reservem per les coses que ens omplen, el somriure que reservem per les coses que no han estat fàcils.
El teatre queda a les fosques. I quan tornen encendre’s els llums, ens hem abraçat amb la gent de l’equip que teníem al costat. I ens sense dir-nos res, ens hem dit gràcies i ens hem compromès a anar una mica més lluny a cada funció, a construir la millor versió possible d’aquest espectacle. I amb la gent dreta, aplaudint, hem vist clar que tot el que hem pedalat (durant anys) haurà valgut la pena.
En nom nostre, moltes gràcies a tot l’equip.
Ens veiem al Poliorama a partir d’aquest divendres dia 18 de novembre.
Celebrem-ho tot.
