PARES NORMALS: Setmana 1
Aquesta setmana han començat els assajos pel musical que hem escrit conjuntament amb en Marc Artigau i que veurà la llum al novembre sota la producció de Minoria Absoluta.
Feia 3 anys que esperàvem aquest moment. 3 voltes al sol (queda més dramàtic així) d’ençà que vam començar a composar les cançons que ara per fi tenen veu, cos i cara. Aquests primers dies els hem dedicat a embastar els temes, a repartir línies melòdiques i (per damunt de tot) a conèixer-nos.
Els dies comencen amb treball de cos. La Marta Tomasa se’n cuida de posar-los a punt i tot seguir comença a explicar les coreografies. Ens ho mirem des d’un racó, impressionats per la velocitat amb què assimilen cada pas. El que al principi semblen un seguit de moviments immemoritzables s’acaba transformant amb l’opening de l’obra. A les 12 toca veus. Seiem al costat del piano acompanyats d’en Joan Martorell i anem explicant com imaginem la cançó, com ha de ser cantada, d’on ve, cap a on va.
En Sergi Belbel i l’Alícia esperen pacients el seu torn. Dilluns comença el treball a fons escena per escena. L’Isaac de producció té un ull a tot arreu. Sense deixar de posar l’orella a les harmonies que de cop es construeixen, xerra amb els tècnics i el personal del Poliorama per anar avançant en els diferents fronts.
Ens acomiadem divendres a la tarda, cansats però contents, amb la sensació que acabarem formant una petita família ben aviat.
Això serà molt especial. Molt. Serà poc normal, si ens permeteu l’acudit. És ambiciós, és vitalista, és il•lusionant. Una aventura que valdrà la pena cada segon invertit.
Tenim moltes ganes que arribi el 18 de novembre perquè pugueu venir a veure què us estem preparant.
Celebrem-ho tot.