De tant en tant és necessari: parar, marxar els tres i dedicar-nos uns dies. Ho hem anat fent des de 2011, quan preparàvem Espècies per Catalogar. Les senacions són molt diferents a les d’un dia normal a la nostra feina. Fa temps que hem trobat a La Molina un lloc tranquil, ideal per parar els rellotges i dedicar-nos al que més ens agrada: les cançons. Tots tres busquem idees per separat fins que arriba el dia de compartir-les, de posar-les allà mig i jugar-hi entre tots. Es barregen moltes coses al moment d’ensenyar una melodia, uns acords que has estat treballant sol. Agradarà? No agradarà? Hem après que cap idea (per boja que sigui) és descartable de bones a primeres, i que molts cops si deixes que els altres hi furetegin una mica, se’n va cap a llocs que no havies pensat. Això vol dir que estem preparant un nou disc? No. Vol dir que malgrat tot, the show must go on i que hem decidit gaudir d’una dels millors moments de la nostra feina.

Les cançons sempre tenen dues històries: la que expliquen i la història de com es van fer. Sovint diem que hauríem de fer un podcast o un algu explicant aquest camí perquè encara que l’interès sigui relatiu per molts seguidors, segur que hi ha algú que sent curiositat pel “making of”.
Ahir mentre dinàvem, abans de tornar cap a casa, vam fer un IG LIVE i molts ens vau preguntar pel tema del musical, que com sabeu estem preparant amb en Marc Artigau i Minoria Absoluta. N’hem parlat molt aquests tres dies i hem aprofitat per anar retocant coses de les cançons (algunes les hem repensat de dalt a baix, algunes les hem eliminat). Hi ha un diàleg constant amb el guió general que ens obliga a tenir cintura i canviar elements perquè encaixin de la millor manera amb la història principal. És un procés maquíssim i l’estem fent amb una companys de viatge sensacionals. De moment poca cosa més podem dir. Tot avança mica en mica però amb una determinació total. Quan hi hagi novetats a la vista, sereu els primers de saber-les.
per acabar, us recordem que seguim amb el joc de NO SÉ COM T’HO FAS. Al final, hem decidit que el dia 30 de març a la nit anunciarem el guanyador amb una connexió en directe via IG LIVE o Twitch, ja veurem. Per tant, si teniu alguna idea al cap, no trigueu.
Us recordem com es juga…
💫💫💫💫💫💫💫

NO SÉ COM T’HO FAS

No tinc clar si ara tornes o si mai no vas marxar.

Diluint-te en el paisatge, esquivant-te fent mil plans,
Ignorant les teves traces, procurant no prendre mal.

Ho tenia tan i tan a prop…
Ho tenia tan i tan a prop…
Conquerir de nou el nord,
convertir-te en un record:
ho tenia tan i tan a prop.

No sé com t’ho fas per tornar a revifar.
No sé com t’ho fas per tornar a revifar.

A partir de quarts de dotze ja no hi ha casualitats.
Compareixo en nom del caos, he vingut sense cap pla.

Ho tenia tan i tan a prop…
Ho tenia tan i tan a prop…
Just en el pitjor moment,
quan l’adéu era imminent:
ho tenia tan i tan a prop.

No sé com t’ho fas per tornar a revifar.
No sé com t’ho fas per tornar a revifar.

Dius que fa una nit perfecta per tornar-se a equivocar,
abracem l’inevitable, passegem per on fa mal.
Partirem de la premissa que tants cops ens ha guiat:
els avuis són per gaudir-los, els demàs per lamentar.

No sé com t’ho fas per tornar a revifar.
No sé com t’ho fas per tornar a revifar.
No sé com t’ho fas.
No sé com t’ho fas.

💫💫💫💫💫💫💫

🥇Agafeu el text i musiqueu-lo a casa, amb una guitarra, amb el piano, amb l’ordinador, a cappella o amb un djembé. I veiem què en surt, cap on la feu anar uns i cap on la feu anar els altres. Si feu només una part de la cançó, també està bé.

🥈Pengeu el video a Youtube o a Instagram amb els #nosecomthofas i #elsamicsdelesarts

🥉Hi haurà un pack de merchandising pel segon i el tercer classificat. El guanyador tindrà el pack i dues entrades per venir a un concert.

Gràcies a tots!

Apunta’t a la newsletter