Avui, 18 de setembre de 2020 es publica el nostre cinquè disc, El Senyal Que Esperaves.
A partir d’ara mateix a totes les plataformes digitals i a totes les botigues físiques.

Desitgem que hi trobeu almenys una cançó per vosaltres.
Gràcies.

 

 

Els Amics de les Arts som

Dani Alegret: piano, teclats i veu.

Joan Enric Barceló: guitarra acústica, elèctrica i veu.

Ferran Piqué: guitarra elèctrica i veu.

 

Amb la suggestiva i ja clàssica col·laboració de

Ramon Aragall: bateria.

Pol Cruells: baix.

 

Totes les cançons composades per Els Amics de les Arts.

Lletres: Joan Enric Barceló.

Programacions electròniques: Ferran Piqué.

Arranjaments orquestrals i vocals: Dani Alegret.

 

Han contribuït a millorar ostensiblement el disc:

Tània Mittendorf i Núria Cantó: veus.

Enric Canada: percussions

Ferenc Schreck: trombó

Csejtei Ákos: saxo

Ferenc Magyar: trompeta

Péter Háry: Violoncel

Budapest Symphony Orchestra sota la direcció del mestre Joan Martorell.

 

Produït, gravat i mesclat per Tony Doogan.

Tony Doogan managed by Peter Shershin for Breathing Protection.

 

Gravat als Estudis Ground de Cornellà del Terri entre juliol i octubre de 2019.

Tècnics assistents: Jaume Figueres i Carles Xirgo.

Edició orquestra realitzada als Estudis Tasso per Enric Giné.

 

Mesclat a COD Studios, Glasgow, Escòcia. Novembre 2019.

 

Masteritzat per Frank Arkwright a Abbey Road Studios, Londres, Anglaterra. Novembre 2019.

 

Fotografia: Michal Augustini i Zirkus.

Disseny i maquetació: La cabeza en las nubes.

Correcció de textos: Sandra Martí.

 

Contractació: Judit Llimós (The Project) / jllimos@theproject.es / 93 481 70 40

Premsa: Rita Peré / rita@pistatxo.cat

 

www.elsamicsdelesarts.cat

 

 

No és en els somnis sinó en plena vigília,
en moments de robusta alegria i de triomf,
en la més elevada terrassa de la consciència,
quan la mortalitat aprofita l’ocasió per mirar més enllà dels seus propis límits,
des del màstil, des del passat i la torre alta del seu castell.
I tot i que amb prou feines es pot albirar res entre la boira,
tinc en cert sentit la beneïda sensació que miro cap allà on haig de mirar.

Vladimir Nabokov

Apunta’t a la newsletter