Avui, 18 de setembre de 2020 es publica el nostre cinquè disc, El Senyal Que Esperaves.
A partir d’ara mateix a totes les plataformes digitals i a totes les botigues físiques.

Desitgem que hi trobeu almenys una cançó per vosaltres.
Gràcies.

 

 

Els Amics de les Arts som

Dani Alegret: piano, teclats i veu.

Joan Enric Barceló: guitarra acústica, elèctrica i veu.

Ferran Piqué: guitarra elèctrica i veu.

 

Amb la suggestiva i ja clàssica col·laboració de

Ramon Aragall: bateria.

Pol Cruells: baix.

 

Totes les cançons composades per Els Amics de les Arts.

Lletres: Joan Enric Barceló.

Programacions electròniques: Ferran Piqué.

Arranjaments orquestrals i vocals: Dani Alegret.

 

Han contribuït a millorar ostensiblement el disc:

Tània Mittendorf i Núria Cantó: veus.

Enric Canada: percussions

Ferenc Schreck: trombó

Csejtei Ákos: saxo

Ferenc Magyar: trompeta

Péter Háry: Violoncel

Budapest Symphony Orchestra sota la direcció del mestre Joan Martorell.

 

Produït, gravat i mesclat per Tony Doogan.

Tony Doogan managed by Peter Shershin for Breathing Protection.

 

Gravat als Estudis Ground de Cornellà del Terri entre juliol i octubre de 2019.

Tècnics assistents: Jaume Figueres i Carles Xirgo.

Edició orquestra realitzada als Estudis Tasso per Enric Giné.

 

Mesclat a COD Studios, Glasgow, Escòcia. Novembre 2019.

 

Masteritzat per Frank Arkwright a Abbey Road Studios, Londres, Anglaterra. Novembre 2019.

 

Fotografia: Michal Augustini i Zirkus.

Disseny i maquetació: La cabeza en las nubes.

Correcció de textos: Sandra Martí.

 

Contractació: Judit Llimós (The Project) / jllimos@theproject.es / 93 481 70 40

Premsa: Rita Peré / rita@pistatxo.cat

 

www.elsamicsdelesarts.cat

 

 

No és en els somnis sinó en plena vigília,
en moments de robusta alegria i de triomf,
en la més elevada terrassa de la consciència,
quan la mortalitat aprofita l’ocasió per mirar més enllà dels seus propis límits,
des del màstil, des del passat i la torre alta del seu castell.
I tot i que amb prou feines es pot albirar res entre la boira,
tinc en cert sentit la beneïda sensació que miro cap allà on haig de mirar.

Vladimir Nabokov

Deixa un comentari