Aquests dies anàvem fent bullir l’olla sobre el primer single del nou disc i llegíem els comentaris amb molta emoció. Hem constatat feliçment que hi ha ganes d’Amics i et volem donar les gràcies per haver estat pacient. Si no t’has trobat la cançó ja per la ràdio o l’has sentit a Spotify, ets a un clic de conèixer El meu cos, el primer avançament del nostre nou disc El senyal que esperaves. Esperem que t’agradi. A vegades amb aquestes coses es crea un hype molt gran però sempre l’última paraula sobre si mola o no, sobre si emociona, si provoca o si transmet alguna cosa la tens tu. Les coses com són: si traiem tota la literatura i la parafernàlia que envolten els llançaments, al final, això només és una cançó. Quatre minuts i mig que destinem a crear una emoció. Ni més ni menys. Com totes les cançons d’Els Amics, no deixa de ser una petita història que a nosaltres ens ha mogut alguna cosa, i ara que ets a les portes d’entrar-hi, no ens podem sentir més afortunats. Perquè avui, això, aquí i ara significa moltes coses. Som nosaltres de nou, trucant a la porta amb la primera de les deu cançons que estan per arribar. Som nosaltres cantant a la vida, a la contradicció, al desig i al somriure malgrat tot.
Som Els Amics de les Arts, i nosaltres també t’esperàvem.