Amics,
que tots tingueu una bona entrada d’any. Agafeu forces perquè ara sí que va en sèrio. Vam prometre un nou disc durant el primer trimestre del 2020 i el tindrem molt aviat aquí. Tan aviat que tornant de festes no haureu d’esperar massa per descobrir les primeres cançons.
Són dies bojos, ara mateix. De feina entre àpat i àpat, per preparar els videoclips que veuran la llum molt aviat. Estem segurs que valdrà la pena menjar-se els turrons el vint-i-quatre i de cua d’ull mirar les proves de vestuari que t’han fet arribar via Whatsapp, haver de deixar de cagar el tió uns minuts per parlar amb el director del clip sobre com abordem el clímax final o comprar raïm mentre llogues un projector.
On comença la vida i on acaba el grup? Amb Els Amics és difícil de dir, gairebé impossible. Però potser aquesta és la singularitat del nostre grup. I quan diem nostre, volem dir teu també. Ahir passejant per Calella de Palafrugell, una noia ens deia: “fa poc que us conec però molt bé. I no passo de relacionar coses que em passen amb les vostres lletres”. Per això, per moments així, l’últim i el primer pensament de l’any és per la gent que veniu als concerts, que porteu les cançons amunt i avall entortolligades amb vosaltres. Vam prometre un nou disc i ja quasi el tenim aquí. No sabem si serà el disc que esperaveu, però estem convençuts que tindrà més colors que mai, i que ens durà a llocs molt diferents quan, sense cap mena de por, salti d’una cançó (un món, una idea) a una altra.
Bon 2020!