Amics,
som a la recta final de la gravació del nou disc. Tot molt a flor de pell, com us podeu imaginar.

Avui ens hem llevat amb les impressions d’en Xavi Castillón del Punt Avui després de l’escolta de les dues primeres cançons. Us deixem un extracte del text. Podeu llegir la resta aquí.

Dos anys després de publicar Un estrany poder, el grup ha tornat a l’estudi de gravació; literalment, ha tornat, perquè és la tercera vegada que el grup grava als estudis Ground de Cornellà del Terri. I en aquest acollidor estudi, ideal per a la creació, s’han retrobat també amb l’escocès Tony Doogan, que ja va produir el disc anterior. Doogan, un professional amb gairebé trenta d’anys d’ofici que ha treballat amb Teenage Fanclub, Belle & Sebastian o Hefner, comparteix amb Mogwai la gestió dels Castle of Doom Studios de Glasgow, on es mesclaran les noves cançons d’Els Amics de les Artsabans que el disc sigui masteritzat, ni més ni menys, als londinencs Abbey Road.

Als Ground, nervis a part, Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué transmeten la mateixa passió de sempre pel nou material que tenen entre mans i que esperen publicar la primavera vinent –amb els ja obligats avançaments en forma de single i, sobretot, videoclip. A part d’això, continuen treballant com sempre, en la part creativa. És el que anomenen “el mètode Amics”: “Simplement, un de nosaltres posa una idea sobre la taula i després hi juguem entre tots, afegint i traient coses, fins que acabem la cançó. Per això sempre signem els temes entre tots”, expliquen, tot i reconèixer que, amb els anys, han anat derivant a una certa especialització: de les lletres, se n’encarrega més en Joan Enric; dels arranjaments musicals, en Dani, i de l’electrònica i el so en general, en Ferran. I com saben que han donat forma a una bona cançó? “És qüestió de pell, d’emocions: si una cançó ens emociona a tots tres, és susceptible que també emocioni algú més”. Segurament pensen això de les dues primeres cançons que escoltem del nou disc: “No vam saber tornar” i “La nit sembla que serà nostra, (t’agradi o no)”. Són cançons en què és fàcil entreveure el segell estilístic del grup, sobretot en les veus –“Hem après a gestionar-les millor”–, però la segona transmet una energia especial i obre nous camins sonors per al trio.

Deixa un comentari