En Dani i en Joan Enric van amb el segon viatge d’ascensor i mentre pugen, comenten si al pis hi haurà prou espai, prou llits per tots quatre, o si ens haurem de moure a corre-cuita per buscar una habitació, o el que sigui pels voltants. És obrir la porta i sentir en Roger i en Ferran que diuen: Buff, impossible tios. És una ratonera, això. Fem un Booking ràpid o el que sigui. Treuen el cap esperant veure el desastre i… màgia. Un pis espectacular al bell mig de Brussel·les, a mig camí entre el Manneken Pis i la Grand Place. Quasi res.
Així comença l’aventura belga, on destaquen el Maison Dandy (la cua més gran que hem fet i farem mai per menjar un gofre), les passejades amb el patinet elèctric que pots aparcar allà on vulguis (1€ per començar viatge i 0,15 per cada minut) i l’intent frustrat d’atracament que patim la primera nit però que saldem sense res a lamentar. Menció especial al Delirium. Imagineu un carrer on tots els bars són el mateix bar, on cada porta pertany al mateix amo, on pots trobar la carta de cerveses més extensa del món, on s’hi concentra la flor i nata (i la farina de força) de la ciutat. Té un encant especial, cal reconèixer-ho. I hi vam passar una nit molt divertida que sintetitzem amb la foto on congelem el nostre millor somriure.
Al matí següent vam visitar la parada de llibres i roses del Casal Català i a la tarda, després d’un dinar a base de formatges comprats en una petita botiga que es diu Catherine i que és el paradís dels formatgeros, vam dirigir-nos a peu (tot és allà mateix) cap a la Tentation. Sala preciosa. El concert de ben segur és el més emocionant dels que hem viscut. Un plaer cantar per tots els que vau venir: per la gran comunitat catalans que viu al cor d’Europa, pels que vau venir expressament no només de Catalunya sinó d’Holanda, Alemanya i altres països veïns, i pels que viviu allà però teniu el cor a casa. Gràcies per la feina que heu fet, que feu i que us queda per fer. La vostra lluita per les llibertats individuals i col·lectives és la nostra. Tota la força.