Amics,
com us vam anunciar la gira Europa 2019 passarà per Londres el dia 20 d’abril (dissabte de Setmana Santa). Vam estar a Londres fa quatre anys durant la presentació del disc Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure. Tenim molt bon record d’un concert una mica accidentat (l’equip de la sala va petar a la segona cançó i vam improvisar un tema en acústic, us en recordeu?). Aquella mini-gira per Dublín, Manchester i Londres va deixar un bon grapat d’anècdotes, dades i moments per al record. Aquí teniu el The Best Of:
LES ANÈCDOTES I ELS FETS
– En Xirgo va conduir la furgoneta sense cap mena d’incident. Un valor segur.
– El taxista de Dublin es deia Liam i era tan bon home que no va venir però va fer una bona crítica del concert.
– A mitja tarda, a Dublin unes seguidores van haver de corregir els homes que posaven les lletres del cartell a l’entrada. Posaven Els Amis des…
– En Dani i en Ferran van demanar FULL ENGLISH BREAKFAST a Manchester i no es van ni atrevir a provar-lo.
– En Joan Enric va intentar donar una propina de 2 lliures pagant en targeta. Es va equivocar i va acabar donant dos penics. La cambrera flipava.
– Els ous Benedict no són iguals a tot arreu.
– Enmig del bolo de Londres un seguidor va cridar “L’Himne de l’excèrcit de la Xamfainaaaaaa!”
– Ens vam atrevir a mirar sota la moqueta dels dos hostels on vam dormir a Dublin i Londres. Tenim fotos no-publicables.
– Al cartell de Manchester deia Els Amics de les Arts + Special Guests. They never showed up.
– Set homes dins una habitació mai pot ser una gran idea.
– En Ramon parla italià.
– El divendres en Pol es va separar del grup i va anar a Carlisle a veure un mestre sensei en l’art de fer baixos elèctrics. Li va encarregar una peça a mida tal o com feia la Uma Thurman a Kill Bill.
– El segon piano que va fer servir en Dani a Londres en realitat era el primer. Vam detectar que feia un sorollet a les proves i vam demanar un canvi. El segon era pitjor.
– A l’esmorzar del hostel de Londres vam demanar fruita fresca i encara riuen.
– L’acústic de l’Home que treballa fent de gos a Manchester es va fer perquè una noia va entrar pràcticament al camerino amb cara d’incredulitat i gran preocupació dient-nos “No pot ser que no feu L’Home que treballa fent de gos! No!”. Va ser un dels grans moments de la nit i una gran idea per salvar el “moment piano” a Londres.
Ara hi tornem! Aquest cop l’escenari serà The Victoria Dalston. Teniu l’enllaç a l’apartat de concerts. Seria un plaer trobar-vos-hi.
Yeah!