Amics,
el 23 de novembre de 2018, el Palau de la Música va veure com les cançons es vestien amb les millors gales. El programa de mà augurava una nit per la posteritat:
Aquest concert fa molt de temps que ha començat. Fa pràcticament dos anys que ressona dins nostre. Neix una tarda d’abril, quan el productor d’Un Estrany Poder ens va dir que aquella cançó que li estàvem presentant de forma totalment minimalista amb un piano i un parell de guitarres, mereixia créixer amb la sonoritat d’una orquestra simfònica, que aquella adaptació musical del conte Wunsch, Indianer zu werden de Franz Kafka demanava a crits poder experimentar el mateix destí del personatge principal, que de tant ràpid que cavalca acaba aixecant el vol.
Mira la gent que tens al voltant, els que seuen a platea, els de les llotges, els de més amunt. Mira’ls, de veritat. Fes-ho. Només els que aquest 23 de novembre de 2018 omplim a vessar el Palau de la Música Catalana ho viurem. Serem aquests; vosaltres i nosaltres. Una sola nit. Les nostres cançons, les que cantes, les que et fan somriure i les que t’ho regiren a dintre tot, les que s’han entortolligat irremeiablement amb la teva vida, però vistes des de dalt. Sobrevolant-les. Sense cap mena de por a caure. Conscients que només des d’un lloc desconegut podrem aconseguir que ens tornin a embestir amb la força de la primera vegada. Fa pràcticament dos anys que aquest concert ressona dins nostre. I com que hem après a volar i sabem que si som aquí és gràcies a tu, ens ha semblat que el mínim era convidar-te a enlairar-nos junts.
A reveure, amics!