Amics, cap de setmana intens a la neu. El divendres ja vam pujar a fer un reconeixament del territori i vam fer nit al Xalet- Refugi de la UEC. Gràcies Laura i Marçal i família per la vostra hospitalitat. L’experiència de la Molina ha estat única en gran part per la vostra acollida. Després de fer el primer contacte amb la neu, el dissabte al matí vam fer les proves de so. Sobre les 12 vam provar per després a les 5 de la tarda començar el concert. Era un repte. Es mourien els dits a les guitarres i teclats amb la fred? El públic ballaria? Doncs ara us us podem dir que sí. La gent tenia ganes de concert!
Ei Ferran, tu sents els teus dits? Doncs no Pol, els meus dits toquen de memoria. foto: cortes93
Ah! i pels que encara no ho sàpigueu. Al concert vam fer públic que en Dani té el títol d’ambaixador de la Molina. Felicitats nanu!
L’ambaixador rodejat per l’home amb gorro de husky i l’home de la pandereta. Foto:christianch10
Faci fred o faci calor amb els Amics es balla millor. Foto: apalmerola
Però després del concert vam seguir la festa. Vam tornar al refugi de la UEC i allà vam muntar un set en acústic tremendo. En Ramon amb una caixa de fruita, en Dani amb un Casio de fa 20 anys, l’Edu amb la melòdica i el shaker, Joan i Ferran amb acústiques i en Pol amb el baix. Tot preparat per fer una festa improvisada al menjador del refugi. La gent demanava a la carta. 36%, Per mars i muntanyes, l’home que treballa fent de gos, coses de nens i així anar fent. En algunes vam haver de fer esforços per recordar els acords i lletres però ens en vam sortir. I al final del bolo van sortir el grup Kamusi: 4 acordionistes d’entre 7 i 12 anys que ens van deleitar amb un interpretció del Ways in the Gavel espectacular.
L’endemà al matí, tot l’equip de la gira va anar a esquiar (o almenys a intentar-ho). I entre baixada i baixada, pel mig del bosc, ens vam trobar a un amic de l’home que treballa fent de gos en actiu a les pistes. Aquí teniu la prova: