Amics,
ja fa una setmana del bolo al Gran Teatre del Liceu però encara el tenim ben present. Us deixem amb unes quantes fotos d’en Bernat Almirall, l’home infiltrat als camerinos de mitja Catalunya.
Abans d’entrar, repassant algunes veus, toquem instruments que a vegades hi són i a vegades no; i ballem danses africanes. Una de les tres és mentida.
L’inear és molt còmode però has de trobar el punt exacte perquè no balli però tampoc tingui el cable tens. Si voleu aprofundir en el tema, podeu llegir “El InEar y la madre que lo parió” (Winston & Garrick, 2006).
Sempre penses, com hi deu veure la gent? I aquesta foto està bé perquè ens ajuda a fer-nos una idea de les llums, la composició escènica i tot plegat. I així de pas us veiem a vosaltres, que nosaltres ja ens tenim molt vistos.
La sensació de “Bombonera” del Liceu no la hem trobat enlloc més. Concepte: “Sentir-se feliçment atrapat”.
-Reconxo, Dani, has vist quanta gent?
-Avui no em preguntis gaires coses i somriu.
La A de Backstage.
Fi de festa, moltíssimes gràcies a tots per acompanyar-nos una nit mes. Continuem.