Cap de setmana intens amb els concert de Girona, a l’Auditori i el d’ahir a la sala la Cabra de Vic.
Comencem per Girona: el teatre feia goig de veure. Tocar a Girona, ja ho sabeu, és tocar a casa. La gent estava expectant. En aquesta gira encara no havíem trepitjat l’auditori i ja en teníem ganes. Vam obrir la llauna, com sempre, amb “Les coses” (aquelles notes de sinte que són el preludi del que vindrà), seguit de 30 dies…però el repertori portava sorpreses que ja veníem fent en els darrers concerts. “L’home que treballa fent de gos” es va transformar en una versió revisitada i difícil de reconèixer en els primers 20 segons, i encara més dificil de reconèixer al final de tema amb un open tremendu que mai saps cap a on et portarà. “La Llum que no se’n va” va tornar a sonar, en format íntim, 4 veus i piano, i la versió free de Girls just wanna have fun, o sigui, “Les nois volem disfrutar“. Aquesta darrera, com que la gent no la coneix, és molt divertida de tocar perquè des de dalt vas veient les cares de sorpresa a mesura que es descabdella la cançó. Per cert, i sinó mireu les fotos, en Toni Llobert es va deixar anar com mai. El bolo va ser una petita joia visual. I posats a deixar-nos anar, en Pol, en Joan i en Ferran es van posar a passejar per la platea i escales laterals amb els inhalàmbrics a ritme de l’home gos. I el summum del deixar-nos anar va ser al final del concert que vam decidir sortir a firmar discos i tot el que fes falta. En fi, un plaer torna a la ciutat i sentir la vostra càlida acollida. Van ser dues hores on es va parar el món. (fotos: David Masferrer).
