Amics,
dissabte passat la gira va fer parada a una de les ciutats amicals per excel·lència: Vic. L’estrena d’Un Estrany Poder a la Plana coincidia amb l’estrena de La Cabra com a nova sala de concerts. A les 23:00, van obrir foc els Urra. Sentíem les cançons des de l’espai reservat i ens venien unes ganes boges de pujar a l’escenari. Una sala! Els concerts en sales tenen unes característiques que els fa molt especials: toques tard, gent dreta, molta proximitat… S’havia d’aprofitar i posar la cinquena des de bon començament. La gent no va fallar: les ganes de cantar eren immenses. Les notàvem. Per això vam apostar per un repertori koete de dalt a baix. Sense descans. Sense treva. Un plaer ser-hi. I des d’aquí felicitar a la gent de La Cabra pel bon tracte en tot moment. Us desitgem molts èxits.

Fins aquí la crònica oficial. Ara fem un afegit:

En acabar el concert, unes noies es van colar al camerino per queixar-se de que “els amics ja no parleu entre cançó i cançó”. Eren seguidores de fa temps. Ens van dir que havien vingut al mític concert de Festes de Gràcia al 2009 (mireu la crònica perquè no té desperdici: som tots molt joves i en Kurti té cabell). Vam intentar argumentar que en un concert a Vic a quarts d’una de la nit no podies posar-te a xerrar pels descosits perquè les presentacions es van allargant, molta gent té el xip de ballar i no està atenta… Si et poses a xerrar massa es fa estrany. N’hem après amb tots aquests anys i creiem saber on poder allargar-nos i on no. Això no vol dir que no tinguem ganes de fer-ho, eh. De fet, (SPOILER!) estem preparant un espectacle  de petit format durant els mesos d’hivern on la interacció entre vosaltres i nosaltres arribi a punts mai vistos (com ha sonat això?). Ja us anirem informant de tot.

Petons!

(foto @eugeniach5)

 

 

Comentaris

  1. Marian

    Ei Nois! Això del concet que comenteu no se que és però sonar, sona molt bé 🙂
    Ara heu fet que tingui ganes de que arribi l’hivern i tot.
    Estarem atents!

    Fins aviat!!

  2. L'Almudena de Múrcia

    Uuufff, dos cosas que me preocupan de este post.
    Primero: ¿Es tan fácil colarse en vuestro camerino? Lo digo por intentarlo la “propera vegada” que vaya a veros ;P y segundo: ¿Lo de la interacción nunca vista va a ser real o se va a quedar en agua de borrajas como lo de “podéis pedirnos lo que queráis” de Joan Enric en GIrona? ( No supimos sacarle partido aquella frase jajajaja)
    Me parecería estupendo ver un nuevo formato más próximo e interactivo porque está mal que lo diga pero ganáis en las distancias cortas 😉 Echamos de menos vuestros monólogos e interacciones , la verdad es que da gusto oíros y sentiros comunicar en el idioma que sea, musical o no.
    PD: Recordad haced uno al menos un sábado para que pueda ir, please! O si no venís a mi casa que ese sí que sería un “petit format”. :*

Deixa un comentari