This chant of life cannot be heard it must be felt there is no word, to sing that would express the true significance of how we wind.” Amb aquestes paraules extretes de l’obra #consideringMatthewShepard d’ahir al @palaudelamúsica us volem agraïr el que vam viure. No sabríem expressar el que va passar a nivell d’emocions. Al llarg de tota la sessió es va anar creant una pàtina d’amor que embolcallava a cantants, músics i espectadors. Un viatge sonor i visual que ens portava a la més senzilla i reveladora de les veritats de la naturalesa humana: l’amor. I no és casualitat que això arribi al palau en aquest moment històric que estem vivint com a poble català, un moment de dir al món qui som i des de la no violència. “Som”, simplement, i aquesta força és imparable. Ahir, del palau ens en vam endur una espurna d’humanitat d’aquestes que duren i duren enceses. Més de 250 persones a l’escenari: totes les cordes del palau (#orfeocatala, Cor Jove de l’Orfeó Català i #cordenoies), músics, solistes, dirigits pel fantàstic #simonhasley i guiats pel fil argumental de la vida d’en #MatthewShepard. Ahir vam ser una unitat, cadascú aportant el que sabia fer el millor perquè al final el vaixell arribés a bon port. #yoooodele yooodele, so sings the lone cowboy who with the will roses comes you to be free. De nou gràcies tots!
