Amics, avui torna Cap Roig. Sempre és especial ser en un dels festivals més potents del Principat. El concert és a les 22h i amb tot el peix venut. Gràcies de nou pel suport i omplir les grades fins la bandera. Ganes de concert!
El cap de setmana també ens va portar coses:
A la Garriga, rodejats de muntanyes al mig d’un descampat, vam ser a la festa Major. Volteta nocturna pel poble per fer baixar el sopar i respirar la festa major d’estiu. I a la matinada, a la 1:30h, arrancàvem el bolo. Tot anava al seu ritme però al tram final de concert van començar a sortir gent amb barrets de viking i un estandard on dèia “La guardia del nuvi”. I sí, vam dedicar la cançó “Primer en la línia successòria” a la parella que es casava que es van posar a primera fila. Us ho vau currar.
L’endemà a la Daurada vam seguir amb el tour. Proves de so a les 11 del dematí. Encara amb les lleganyes als ulls vam provar i després de cap al mar. Vam fer tot un dia de banyet, vam provar els kayaks, i windsurfs de la gent de Rocroi i vam menjar una paelleta a la platja que ens va oferir el restaurant de la Daurada. Amb tots aquests ingredients res podia fallar. A la tarda vam anar a veure els Crossing i els grans Pantaleó…una hamburguesa i de cap al concert. Energia com feia dies que no notàvem. Tot estava encolat. Nosaltres i el públic units en una sola veu. I quan semblava que no podia anar millor aparell l’imprevist. A la Línia successoria vam demanar si entre el públic algú podia superar la batalleta dels vikings de la nit anterior. I sí, un noi que es deia Marc va pujar a l’escenari tot decidit. Allà, acompanyat de la seva parella li va demanar la mà, es va agenollar i li va entregar l’anell (tot molt medieval)…Ella va dir que sí i el poble, la daurada, vam beneïr l’enllaç. Un moment molt especial, on la protagonista estava flipant de tot el que estava passant al seu voltant. Mola tan quan passen aquestes coses.
Fragata Amics. Missió salvis qui pugui.
La Daurada era una bombonera.
