Amics,
un dels momentassos d’ahir al concert de Palau Solità va ser el moment que un pare aixecava el seu fill cap amunt (rollo Simba al principi d’El Rey León) cada cop que cantàvem la tornada de 4-3-3. Ho vam veure i vam decidir que allò havia de ser un moment per la posteritat amical. Sense pensar-nos-ho, vam repetir una de les tornades i vam animar al pare a repetir-ho perquè tothom pogués veure la majestuositat del gest. Amunt el nen! Pobret, ell no sabia ben bé què passava. Segur que no es pensava que acabaria sent un dels protagonistes del concert. Simbas a part, ahir l’hora era propícia per tenir nens entre el públic i això es va notar. Concert familiar amb els nivells de xafogor i de ganes de cantar petant tots els registres. Un bon començament per aquest cap de setmana boig que ens espera.
Moltes gràcies a tots els que vau venir. Un plaer visitar-vos per tercera vegada i comprovar que seguiu cantant el somrient així.
Salut!
(Fotos : Laia Estebaranz)
