Amics,
avui tercera part de les aventures del Canet Rock.
La pujada a l’escenari amb una introducció pensada especialment per l’ocasió. Jean-Luc (vaixell insígnia, mare dels ous) obriria foc i a partir d’aquí -com diuen els avis- tot faria baixada. Va ser la nostra aposta, una declaració d’intencions des d’un primer moment. No hi havia temps per escalfaments absurds, res de buscar el clímax passat l’equador del concert, al Canet o toques els Hits o no cal que pugis. Ho sabíem. Ho hem après després de tres edicions. Amb tot, endavant i fins allà on el públic et porti. L’adrenalina feia que els dits tremolessin, que les imprecisions sortissin a passejar de tant en tant. Importava ben poc. Érem allà i anàvem tots a totes. 25.000 remant en una sola direcció. Només podia anar com va anar!
