Amics,
comencem el repàs a l’històric (us heu fixat que últimament tot és històric, èpic, brutal i qual?) concert de Canet Rock dissabte passat. En aquest primer capítol us ensenyem els camerinos, just abans de l’actuació. Hi havia molts nervis però alhora una total seguretat en que tot aniria bé. La càmera de l’amic Bernat Almirall va presenciar aquests moments.
Al principi, ens vam dedicar a repassar sobretot els enllaços entre cançó i cançó. Com molts vau notar, el repertori que vam fer no tenia res a veure amb l’standard de la gira. Això requeria concentració i coordinació entre músics, tècnics i backliners. Aquí parla un, aquí l’altre, aquí enganxem de cop. El Canet són 55 minuts (ni un més ni un menys) i no podíem perdre el temps a sobre l’escenari. Més tard, escalfament de veus. La majoria de cops optem per talls on cantem tots quatre (o tots sis) com Les Coses o A mercè d’un so.
Just abans de sortir del camerino, la foto final. Camises, inears i som-hi!
Al següent post sobre Canet veureu els nervis i la tonteria que teníem a sobre al backstage quan en Miquel del Roig escalfava l’ambient abans de la nostra arribada.
Salut!
PD: Ens veiem demà al Festival Sons del Món (Castelló d’Empúries). Si algú vol venir encara queda alguna entrada!
