Amics,
abans de pujar a l’escenari els nervis van començar a fer de les seves. Al backstage, just darrera del teló on s’amagaven mil-i-un instruments, els sis aprofitàvem per estirar braços, cames i tot el que calgués. A fora, en Miquel del Roig era capaç de fer ballar 25.000 persones amb una sola guitarra. Espiàvem a la gent des d’una òptica privilegiada. Era espectacular veure tothom gaudint, ballant, rient. I el millor encara estava per arribar!
En aquest moment cadascú passa l’excitamenta com pot. Alguns s’han de moure, altres han de fer el burro, alguns tanquen els ulls per intentar concentrar-se. No hi ha una recepta. Parlant de receptes, l’altre dia en Joan Roca deia que quan un client entra per la porta d’El Celler, la mentalitat d’ells és de partit de futbol que vas perdent 0 a 1. No et pots relaxar, has de començar ja a tope perquè cal remuntar i quan abans millor. Bona frase i també aplicable als concerts, no? Quan puges a l’escenari, per molt que el públic t’esperi, has d’anar a totes o corres el risc d’anar-te relaxant i fer un mal bolo. Ens l’apuntem.
Al pròxim post ja serem a dalt de l’escenari. Ens hi veureu però també us hi veureu! 55 minuts resumits en unes fotografies espectaculars d’en Bernat Almirall. No us les perdeu!
PD: Recordeu que AQUESTA NIT ens veiem al Festival Sons del Món (Castelló d’Empúries). Un concert en un entorn espectacular, davant de la Plaça de la Basílica. Queden poquetes entrades però si voleu sorprendre la vostra parella, per exemple, amb un regalet d’última hora, encara podeu venir.
