Amics,
som Els Amics de les Arts. Nosaltres i vosaltres. Ahir, en el primer concert a la Sala Barts vau decidir que allò era un bolo de peu dret, que allò era una festa, que aquella nit s’hi havia de ser i s’havia de posar tota la carn a la graella des del principi. Ho vam veure. Us vam sentir i també us vam sentir. I només podem agraïr-vos l’entrega incondicional que vau posar-hi. Gaudint, ballant, rient. Amb tot i i tota l’estona. Avui ens hem despertat amb una sensació estranya: serem capaços de repetir-ho avui i demà? Entendrem tots plegats que els concerts d’Els Amics són el que tots nosaltres volem? Que hi ha un guió, sí. Però que només existeix per trencar-lo, per fer de cada concert una nit especial. No us podeu queixar perquè us ho vam posar fàcil: l’antiprincipi evidentment estava preparat (Ha, ha), era tota una declaració d’intencions. Llavors va venir la primera rampa del concert, Reykjavík (més guapa que mai), Louisiana (vostra), ovació de la nit a la mare d’en Dani i al final tots els hits. Segur que en van faltar, que hi ha cançons que us agradaria haver sentit ahir també. Com que sou molts els que repetiu, avui i demà farem alguna petita variació. Ens veiem a les 21:00h un altre cop, al Barts, a Barcelona, al nostre campament improvisat aquests dies. Serem allà, celebrant (i ahir que era 4 de maig encara amb més motiu) que la força ens acompanya.
Us deixem amb una espectacular fotocrònica del millor fotògraf del món: Xavi Mercadé.
Solos en companyia
All together now
