I seguim amb el darrer capítol de flashbacks de la gravació del nou disc.

27 de juliol. Moments per a reflexionar. A vegades val més parar i reflexionar. El tros de jardinet d’en Jaume ens anava molt bé per esbravar-nos i posar les coses al seu lloc i màgicament quan tornàvem a entrar a l’estudi es desencallaven coses. Aquelles armonies de veu que es resistien, o aquell patró rítmic que fes caminar més bé la cançó. La màgia del jardinet! Sempre funciona.

img_20160729_174656

28 de juliol matí. La passejada de després de dinar. Un cop dinats fèiem una passejada de 1 minut i 30 minuts, no més. Bàsicament era creuar el carrer per anar a buscar un cafè i un Calypo de lima limón, sabor intenso, todo seducción, per en Tony (era el seu preferit) i tornàvem al nostre particular planeta.

img_20160729_150210

28 de juliol tarda. El piano marxa. El piano després d’acompanyar-nos tota la gravació marxa. Els seus amos arriben i el desmonten a poc a poc fins a convertir-lo en un paquet ben tancat a cavall d’un giny amb rodes tret de cortocircuito (la película). Se’n va triumfal per la porta. Fins a la pròxima. Ja veureu, al disc ho dóna tot.

29 de juliol. El ritual de les sabates. Del primer al darrer dia en Tony tenia la costum de treure’s les sabates a l’entrar a l’estudi de gravació, com si es tractés d’un ritual japonès abans d’entrar al dojo. Com un practicant d’arts marcials es treia lentament les esportives de carrer per posar-se tot seguit, i amb una concentració inusual, uns mitjons blancs i a sobre unes xancletes de piscina. Estava com a casa. A partir d’aquí, i amb aquesta imatge que teniu tots ara gravada al cap, comença el combat sonor.

img_20160727_181449

30 de juliol. Unes veus passades pel Leslie

Teníem ganes de provar coses: múltiples pedals d’efectes a les guitarres. O jugàvem amb el seaboard d’en Dani, un sintetitzador molt raro, raro, raro (ho he dit que era molt raro) que ja us desvetllarem amb calma un dia. Al bloc farem un Seaboard day, o “lo mai explicat del seaboard d’en Dani“. Perdíem el nord i part del sud també amb el sintetizador Sylenth que no ens l’acabàvem, i ens submergíem amb les rodetes del sintetitzador analògic Moog Voyager potinejant el so fins a la sacietat (oscil·ladors, glides, pitch, filtres, noise, freqüències etc…Ai tu que no guardessis el so un cop el tenies, perquè després no hi havia manera de tornar-lo a crear igual). I entre tantes proves sonores vam descobrir un altre efecte. En Jaume tenia a la sala un Leslie. I què és un Leslie? L’altaveu Leslie és un altaveu-amplificador que modifica el so mitjançant la rotació d’uns altaveus que giren a dintre de la capsa de fusta. Normalment es fa servir pel Hammond però ens vam animar i el vam aprofitar per passar-hi veus aconseguint aquest efecte Doopler tan xulo. Escolteu-ho al vídeo.

31 de juliol. I final de festa.

captura-de-pantalla-2016-12-23-a-las-17-16-00

Arriba el darrer dia. En Tony marxa. És un home poc emotiu però amb un gran cor. Nosaltres amb l’eufòria mediterrània l’abracem per tot arreu. Ell, amb la fredor escocesa, no saps com posar-se però accedeix a les nostres abraçades. Li regalem una foto nostre perquè se la posi al capçal del llit i ens recordi cada dia quan es desperti al matí (la foto d’aquí dalt). Abans de marxar ens deixa 2 discs durs. Un d’oficial, i un altre de backup. En el fons són el mateix però a un li va tocar ser l’oficial i a l’altre el de reserva. Això va com va. Ens veurem a Glasgow a finals de novembre per mesclar. Aquesta part de la història ja la coneixeu tots.