Amics,
a més de cinc mesos vista ho heu tornat a fer. Tenim el cor a 100 miles per hour. La rebuda ha estat un altre cop immensa. Ahir, la flamant nova web treia fum d’una manera que no us podeu arribar a imaginar. Les entrades per l’Strenes van volar en menys de 12 hores. Estem parlant pràcticament d’un SOLD OUT amb només quatre entrades lliures per solters aquí i allà. Pels que ho heu demanat, de moment no hi ha previst un segon dia. Us avisarem si hi ha novetats. Els concerts al Barts no es van quedar curts. Els dos avancen a un bon ritme i ja han venut més de la meitat de les localitats.

glasgow2

Els dies a Glasgow passen increïblement ràpid. Vivim en un petit apartament a Argyle Street, prop de l’estació central de trens al costat d’un Tesco Express que ens ha salvat més d’una vegada. Cada matí fem una caminada de cinc minutets fins a Castle of Doom Studios. L’edifici és un antic banc reconvertit en una mena de co-working musical. Hi ha l’estudi, les oficines de Rock Action (l’empresa d’automanagement de Mogwai) i en Gregor, un fotògraf-music que va començar la seva carrera amb en Tony fa vint-i-sis anys i que va participar en àlbums de Belle & Sebastian com ara Tigermilk.

glasgow3

Quan arribem, en Tony ja fa estona que ha començat a editar la cançó que treballarem primer. Seiem al fons de la sala i escoltem com ha canviat. Després sempre hi ha una petita guerra. Cadascú veu la cançó a la seva manera i sovint costa trobar un punt on tothom estigui content. Quan ho tenim sempre diu: “Let’s print it”. I patam. Cançó al sac. Una menys. I així fins al final. Entremig, llargues hores d’espera amb cafès-per-la-vena, galetes Hob-Nobs amb recobriment de xocolata, burritos, FIFAs 2010, pizzes, menjar indi i tiro perquè em toca.

glasgow1

De tant en tant tenim temps per sortir a airejar-nos tot fent un passeig. Ahir vam anar fins a la Kelvingrove Art Gallery & Museum i vam vorejar el parc que queda just al darrera mentre parlàvem del sentit de la vida i de si l’André Gomes era una bona opció per substituir a l’Iniesta o si amb un del planter també hauríem fet. Vam demanar a una noia que ens tirés aquesta foto. A tall d’anècdota, dir-vos que la dona que surt a baix a l’esquerra és la seva mare. La dona es va apartar per no sortir a la foto però va acabar sortint. Les altres dos figures humanes no les vam descobrir fins que la foto es va revelar completament.

Res més, de moment. Seguim aquí: amb una temperatura exterior d’un grau però amb sensació de menys tres. Abans de dir-vos adéu (i gràcies de nou), us deixem amb la peça del TN Vespre on hi sonen uns segons d’una de les cançons del nou disc que es diu Les Coses.