Gràcies a tots per aquest últim i fantàstic concert,
per venir,
per omplir el Municipal de gom a gom,
per cantar-ho tot i més,
per somriure des de platea durant més de dues hores,
per fer-nos costat,
per aixecar-vos,
per ballar i ballar i ballar,
per quedar-vos després del concert a dir-nos l’últim adéu,
per repetir-nos una vegada i una altra que tornem aviat.
I gràcies a tots els que heu vingut a algun dels concerts de la gira,
més de 80,
la més gran que hem fet mai,
la que ens ha dut més lluny.
Gràcies a tots perquè Bed & Breakfast ja és Disc de Platí amb més de 45.000 unitats venudes,
perquè és una bestiesa,
perquè és molt heavy,
perquè, a més, hem acabat la Gira Dinosaure amb el tercer Disc d’Or,
perquè quan no es venen discos encara voleu tenir els nostres discos,
perquè feu que el cap ens bulli amb ganes de fer noves cançons.
Gràcies Ramon i Pol per acompanyar-nos en aquesta aventura des del primer dia,
per posar el vostre talent al servei de les cançons,
per donar-ho tot cada dia sobre l’escenari,
per creure-hi tant com nosaltres.
Gràcies Kurti, Tete, Xirgu, Jorge, Eugeni i Clara per donar el millor de vosaltres a cada bolo,
per treballar a l’ombra a cada concert,
per posar-hi hores i hores,
per ser els que primers de començar i els últims d’acabar.
Gràcies Bego, Rita, Roger, Carles per fer que Pistatxo creixi cada dia una mica més,
per la feina constant i apassionada,
per no mirar mai el rellotge,
per moure cel i terra quan cal,
Gràcies gent de The Project per ser uns fantàstics companys de viatge.
Gràcies Ferran Conangla i Jaume Figueres, perquè quan s’hi ha de ser hi sou.
Gràcies Toni i Bernat perquè no cal ser enginyers nuclears per sabeu que (sou i) sereu molt grans.
Gràcies Vicens Martín per reimaginar les nostres cançons,
per la teva generositat infinita,
per treballar amb rigorositat.
Gràcies Dream Big Band per pujar a l’escenari amb nosaltres en aquests tres concerts irrepetibles,
perquè sou uns fieres,
per no arrassar amb tot el càtering del camerino,
perquè amb el vostre virtuosisme tot és una mica més fàcil.
Gràcies gent de Tracció (Banyoles) per vestir-nos tan elegantment,
per venir als tres bolos a fer suport i ajudar-nos en els canvis de roba,
per regalar-nos els “trajes” més xulos que hem tingut mai.
Gràcies Llàtzer per fer carburar l’espectacle,
pels textos,
per finalment no posar l’acudit del rap i el rapé,
per la visió exterior,
per posar ordre al caos inherent,
perquè ets bo, collons.
Gràcies Anna, Xènia i Laia per regalar-nos les veus més dolces de la nit.
I ja està.
Fins aquí.
Fins aquí hem arribat.
Ho hem tornat a fer.
Ho heu tornat a fer.
És immens.
Torna a ser immens.
I ara què?
Marxar per algun dia poder tornar.
Dir-nos adéu avui per poder tornar a abraçar-nos demà.
Perdre’ns.
Trobar-nos a faltar.
Adéu-siau!