Amics,
el segon i últim concert d’#Amics10anys a CapRoig va tornar a ser una festa. El lloc, l’escenari i la gent eren diferents del Grec però la festa va ser la mateixa. Són dos concerts que mai oblidarem i que per molt que passin els anys sempre tindrem molt presents. Per poder fer més vívid aquest record, vam enregistrar el concert en video. Esperem poder-vos-en donar notícies ben aviat, A continuació una sèrie de fotos per il·lustrar el que vau veure i el que no.
Hem rebut una bona pila de missatges aquests dies preguntant-nos sobre si hi haurà més concerts de celebració dels 10 anys abans que s’acabi la gira. Per poder contestar la pregunta a tothom alhora ho responem aquí: és molt complicat que n’hi hagi més. Bàsicament perquè la nostra gira és a poc més d’un mes d’acabar-se definitivament. Un cop haguem fet aquesta tongada final de concerts farem un temps llarg de silenci una altra vegada. Nosaltres som els primers que voldríem fer-ne més però el calendari i la logística que impliquen aquests bolos no ho posen fàcil. Ens concentrarem en acabar la gira a dalt de tot aquest pròxim setembre. Gràcies a tots pels vostres missatges. Ara per ara no, però com deia aquell “Never say never” .
A contiunació, algunes paraules maques del Punt Avui i el Diari de Girona…
Quina manera de celebrar deu anys! Els Amics de les Arts van portar dijous a l’escenari del Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell la seva particular festa d’aniversari. Ho van fer talment com si fos un espectacle musical de Brodway, acompanyats d’una vintena de músics de la Dream Big Band de Vicens Martín i dues coristes. Vestits especialment per a l’ocasió, amb un esmòquing ben planxat, la banda va interpretar els èxits més coneguts. Les cançons també estaven planxades, arreglades, canviades, minuciosament cuidades per un concert que no es repetirà. L’única oportunitat per tornar-lo a veure serà en vídeo, ja que la banda va enregistrar l’espectacle. Els dos mil espectadors que van omplir les grades van ser uns privilegiats perquè van poder viure un dels millors espectacles musicals del moment d’un dels grups més aclamats i reconeguts de l’escena de la música catalana.
Agradin o no, Els Amics de les Arts són un clar exemple de superació i reinvenció d’un format de fusió folk català, pop d’avantguarda i electrònica que funciona a la perfecció i que els ha donat tants d’èxits. Èxits perquè tenen cançons que passaran als llibres d’història en el capítol del renaixement de la música en català de masses: Jean-Luc, 4-3-3, Bed & Breakfast, Ja no ens passa, les delicadesReykjavík i Liverpool, i l’aclamada L’home que treballa fent de gos, interpretada fins i tot amb el protagonista de la cançó sobre l’escenari. També hi va haver moments per al record, i just a la meitat de l’espectacle van deixar l’esmòquing i el llacet per posar-se les xancles i els pantalons curts. Sobre un sofà vermell, van recordar els inicis de la banda, que va néixer en un pis de Barcelona. Com en tota celebració, no hi va faltar el pastís d’aniversari i l’espelma amb el número 10. I deu anys, no se celebren cada dia. I els èxits s’han de celebrar, sempre. Per molts anys!
JORDI ROURA (Diari de Girona)
Els Amics de les Arts són un grup inquiet. Més enllà dels seus èxits musicals, que agradi o no, existeixen i només cal veure com d’entregat està el públic als seus concerts i quin ritme de venda tenen els seus discos, han sabut revestir el seu projecte amb iniciatives innovadores com l’organització del Festivalot a Girona, pensat per acostar la música al públic familiar. Per això la celebració del seu 10è aniversari tampoc es podia quedar en una cosa convencional. L’espectacle per commemorar una dècada damunt dels escenaris converteix Ferran Piqué, Eduard Costa, Joan Enric Barceló i Dani Alegret en «crooners» per dues nits. Acompayats per la Dream Big Band, primer al Grec i dijous a Cap Roig, van fer un recorregut de més de dues hores pels seus èxits donant-los forma i personalitats diferents.
Que la nit seria diferent va quedar clar des de la majestuosa obertura amb la Big Band tocant un recull d’algunes de les melodies més conegudes d’aquests deu anys. Tot seguit la primera cançó va ser Ja no ens passa, amb la sorpresa per als espectadors de veure com Alegret, Costa i Piqué iniciaven la interpretació des de la grada per acabar trobant-se amb Barceló a l’escenari. Aquesta primera part va incloure tant temes de recent fornada com Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure, amb d’altres de més antics com Tintín al Congo.
L’home que treballa fent de gos va acabar amb l’entrada a escena del pastís d’aniversari; hi va haver lloc per a divertits monòlegs; temes com Monsieur Costeau van sonar renovats i hi va haver un viatge en el temps al pis del carrer Muntaner de Barcelona on va començar tot per recordar els orígens amb Liverpool. I va tornar a quedar clar que amb Big Band o sense Preferiria no fer-ho és un dels temes més rodons de tot aquest temps. Això sí, Jean Luc, Les meves ex i tu i 4-3-3 continuen sent les peces més corejades, indispensables en qualsevol concert.