Amics,
cap de setmana complet entre el bolo de Madrid i el de Palma. En el post anterior ja us deixàvem amb la crònica del concert a la mítica Sala El Sol. A vegades que ho expliqui algú altre t’ajuda a analitzar el concert des d’un altre punt de vista. No cal dir que les paraules d’aquest text ens han fet molt feliços i ens han demostrat que tot i ser difícil, val la pena venir de tant en tant a Madrid. Més i tot quan al final del concert se t’acosta gent que no parla ni és catalana i et diu “Gràcies!”. Madrid, nos vemos pronto. Un abrazo.
El concert de Palma va ser diferent per molts motius. Fem una llista.
1) El Barça jugava la final de la Copa del Rei contra l’Athletic. Érem els últims d’assabentar-nos dels gols.
2) Vam tenir la gent d’Els Galindons a les proves de so.
3) Vam tocar La Taula Petita per primer cop després de publicar-la.
4) Vam reestrenar una cançó tan antiga que molta gent ni la coneix… El Código da Vinci!
5) En una rampa energètica en Joan Enric va pensar que era en Messi i va xutar en Ferran, que tocava la guitarra estirat a terra (tal qual).
6) En Dani va ser explusat per fer una broma sobre “animals” i “lligar”.
7) A 4-3-3 Paul Auster va ser substituït per Tomeu Penya enmig d’una gran ovació per part de la grada.
8) La primera cançó que va aixecar massivament l’Auditori va ser “La merda se’ns menja”.
9) A davant del nostre hotel hi havia un cartell que posava que tenien “Pa n Boli”.
10) Ens van portar una ensaimada de crema brutal al camerino. (Gràcies!)
A part, al tercer temps, vam signar-ho tot i més i vam poder comprovar feliçment que hi havia seguidors de totes les edats. Per alguns era el seu primer concert! Una abraçada ben forta Palma, i Mallorca en general. Sempre sou allà. Sempre veniu. Mai ens deixeu sols. De nou, gràcies.
PD: I recordeu que aquesta setmana arriba el Festivalot! Girona serà la capital de la Música en Família dissabte i diumenge. Us animem a que visiteu la web! Segur que hi ha un concert o un altre que us fa el pes.
Àpali! Bon inici de setmana!
Pompeu, no miris.