IMG_20150325_145200~2

D’esquerra a dreta, els membres de l’expedició Amical a UK i Irlanda: Carles Xirgo, Pol Cruells, Eduard Costa, Ferran Piqué, Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ramon Aragall.

 

LA NO-CRÒNICA
És difícil resumir-ho, amics i amigues. És quasi inútil intentar-ho perquè fent-ho ens quedaríem curts. Unes quantes línies en un post no poden explicar aquests cinc dies a la carretera. La gira per Irlanda i el Regne Unit era un d’aquells caramels que esperàvem amb ànsia. La data estava marcada amb vermell de fa mesos. Ara que ja ha passat tot, podem dir que ha estat una de les millors experiències que hem viscut com a banda. Hi ha moltíssimes coses que ens han passat i que mai havíem ni somiat que viuríem. Aquesta sens dubte n’és una.

LES CIUTATS
Dublin va ser l’esclat d’alegria. Baixar de l’avió, hostel, sala, emoció, públic… El primer sempre és especial i més quan després una trentena de catalans no et deixen anar a dormir i et porten en un reservat d’un pub. Manchester va ser la gran sorpresa. Teníem molts dubtes de si vindria gent i allò va acabar sent una festassa. Una sala preciosa, un públic entregat. Londres va ser la cirereta del pastís. I ens va regalar potser un dels grans moments d’aquesta gira: una sala amb moltíssima gent emigrant cantant “Diu que un dia hi hem d’anar, que l’avisem amb temps, però que té llits de sobres”. L’espectacle (us ho podem ben assegurar) era a baix i no a dalt de l’escenari.

Captura de pantalla 2015-04-01 a les 1.12.30

LES VEUS
Sempre en busca de nous formats, vam optar per explicar de viva veu algunes de les experiències. Aquí teniu la de Dublin (amb molt de camp per córrer en el terreny imaginatiu) i la de Manchester (més culinària)

Captura de pantalla 2015-04-01 a les 1.13.44

LA LLISTA D’INTENCIONS
Portar un tros de casa ben lluny. Cantar les cançons d’aquí, allà. Fer-ho amb normalitat. Crear durant una hora i mitja la sensació que allò és un concert més dels molts que fem en una gira. Adreçar-te al públic en el millor anglès possible. Transmetre coses als espectadors que saps que no entenen les lletres. Cantar a pulmó. Mirar els ulls de la gent. Cantar amb i per ells. Somriure. Picar algun ullet. Anar a dormir i abans de tancar els ulls pensant que ets afortunat. No menjar gaire fregit. Demanar half-a-pint si quan portes dues pints ja veus que sempre es queden calentes. Tenir els ulls ben oberts tot el dia. Apuntar coses.

Captura de pantalla 2015-04-01 a les 1.14.40

LA XARXA
El reportatge de TV3, la notícia del Diari Ara i  la peça de Vilaweb.

Captura de pantalla 2015-04-01 a les 1.15.32

LES ANÈCDOTES I ELS FETS
– En Xirgo va conduir la furgoneta sense cap mena d’incident. Un valor segur.
– El taxista de Dublin es deia Liam i era tan bon home que no va venir però va fer una bona crítica del concert.
– A mitja tarda, a Dublin unes seguidores van haver de corregir els homes que posaven les lletres del cartell a l’entrada. Posaven Els Amis des…
– En Dani i en Ferran van demanar FULL ENGLISH BREAKFAST a Manchester i no es van ni atrevir a provar-lo.
– En Joan Enric va intentar donar una propina de 2 lliures pagant en targeta. Es va equivocar i va acabar donant dos penics. La cambrera flipava.
– Els ous Benedict no són iguals a tot arreu.
– Enmig del bolo de Londres un seguidor va cridar “L’Himne de l’excèrcit de la Xamfainaaaaaa!”
– Ens vam atrevir a mirar sota la moqueta dels dos hostels on vam dormir a Dublin i Londres. Tenim fotos no-publicables.
– Al cartell de Manchester deia Els Amics de les Arts + Special Guests. They never showed up.
– Just al principi del bolo de Manchester en Joan Enric va sortir disparat de l’escenari cap al camerino quan la música ja havia començat perquè no trobava pues per la guitarra. L’Eduard va salvar els papers amb uns “Good night Manchester!” i altres clàssics del gènere.
– L’Eduard s’aixeca sempre entre sis i set.
– En Dani necessita dormir molt.
– Set homes dins una habitació mai pot ser una gran idea.
– En Ramon parla italià.
– El divendres en Pol es va separar del grup i va anar a Carlisle a veure un mestre sensei en l’art de fer baixos elèctrics. Li va encarregar una peça a mida tal o com feia la Uma Thurman a Kill Bill.
– El segon piano que va fer servir en Dani a Londres en realitat era el primer. Vam detectar que feia un sorollet a les proves i vam demanar un canvi. El segon era pitjor.
– A l’esmorzar del hostel de Londres vam demanar fruita fresca i encara riuen.
– L’acústic de l’Home que treballa fent de gos a Manchester es va fer perquè una noia va entrar pràcticament al camerino amb cara d’incredulitat i gran preocupació dient-nos “No pot ser que no feu L’Home que treballa fent de gos! No!”. Va ser un dels grans moments de la nit i una gran idea per salvar el “moment piano” a Londres.

Captura de pantalla 2015-04-01 a les 8.33.54

LES GRÀCIES
Agrair la implicació de Rock Sin Subtítulos (Fran i Mar). Agrair la fidelitat a tots els que viviu allà i vau venir. Agrair l’esforç als que vau venir des d’aquí a un, dos i fins i tot tres concerts.

I res més! Bona setmana a tots! Marxem uns dies de vacances fins dimecres que ve.
Una abraçada i fins ben aviat!

Comentaris

  1. Naara

    Bon resum de la gira internacional!
    Es nota que els concerts a fora són especials i això es transmet des de l’escenari. Això sumat a unes grans companyes de viatge i al descobriment de la Magners van fer d’aquests dies una experiència que no oblidaré.
    Un plaer haver pogut acompanyar-vos a 2/3!

    Encara esperem els special guests…

  2. Laia

    Quina gran ruta per Irlanda i Anglaterra! El concert a Londres va ser una passada. Entre el públic, la gent estava molt emocionada que estiguéssiu allà. Moments com l’Home que treball fent de gos són únics i irrepetibles en un concert. Si haguéssiu arribat a la Sala de Dublin i us haguéssiu trobat “Els Amtes de les Arts” hauria estat curiós! 😉 Bona gira i que pugueu fer moltes més coses com aquesta! Molen molt!

  3. esther-sabadell

    Entenc que sigui difícil resumir-ho: quan estàs fora els dies tenen 48 hores i els moments i records viscuts es multipliquen. Si a més s’hi suma poder viure un somni fet realitat, llavors ja no es pot explicar !!!!!!
    Gràcies per haver compartir un resum de les vostres experiències: la veritat es que a ser molt divertit i proper anar-vos seguint amb les divertides audio-cròniques !!!!! i les vostres espontànies fotos !!!!! i no diguem de la llista d’intencions: segur que us surt alguna cançó interessant de tots aquests minuts, hores, dies…..
    Ahh…… !!!!! i els special guests de Manchester: érem tot el públic que estàvem allà…..quina sorpresa tants catalan@s per aquells món llunyans i apartats de tot !!!!!
    Doncs a acabar-ho d’assaborir i bones / merescudes vacances!!!! ……aquesta mini-gira mereix un llibre, o no heu dit en l’ultima frase de la llista d’intencions “apuntar coses” ?????? ;-)))))))
    Un gran plaer haver pogut compartir un 1/3 a Manchester !!!!!!
    Petons per tot@s els que vaig conèixer allà !!!!!

  4. raquel

    Bon dia nois!!!
    Molt xula la crònica,gràcies!!!
    Que passeu una bona Setmana Santa!!!
    Petons!!!! 🙂

  5. Empar

    Una pregunta, tinc curiositat per saber que hi vau descobrir a la moqueta. Jajaja, les moquetes d’aquest país sempre venen amb sorpresa incorporada.

  6. Sergi

    Gràcies a vosaltres!

    Només dir que la meva nòvia (anglesa) va ser una d’aquestes que va gaudir del concert com una nena petita tot i que no entenia res del que dèieu a les cançons! No estava convençuda de venir però ja li vaig dir: encara que no entenguis res, t’agradaran. I després de tres o quatre cançons es va girar i em va dir: I love it!!!!

    Felicitats i gràcies!!!

  7. Ona

    Molt xula la crònica, pels que no hi vam poder anar ens hem fet una idea de l’experiència.
    Només un petit comentari, ningú ha trobat a faltar el nom del Ferran al peu de la primera foto?

  8. Rosa Piera

    Gràcies a vosaltres per aquest post, i pel concert de Londres, una de les millors nits per nosaltres també.

    Quan ja ho havíem donat tot i allò no es podia superar, ballant feliçment des de la primera nota, va i toqueu el Tren Transiberià. Ja ni hi pensava, en cada concert que anem, me la demano per dins, la meva canço preferida, però ni em calia….Us escoltaría indefinidament, però es que ja no es podia demanar més. Espectacular.

    ARA SÍ que crec que aquest concert no es pot superar i el recordarem sempre, estic contenta d ‘haver vingut des de Lleida per veure-us a Londres, mai hagués pensat que jo fes una cosa així .

    Amb nits com aquestes, -sempre que puguem- estarem al vostre costat. Que aixi sigui!!

  9. Joan Pau de Dublin

    Gran concert a Dublin, gran directe i gran festeta privada after-concert … Si mai us dona per tornar, ja sabeu on som! Una abraçada, amics! 😀

  10. Georgina

    Hola!! la gent de la web: http://www.catalansadublin.com, ens ho vem passar SUPER BÉ. Vaig parlar amb la majoria dels que vem anar i TOTHOM us va donar un 10!!! i em consta que molta gent coneixia el vostre nom etc. pero que degut a que porten molt temps per Dublin doncs no coneixien totes les cancons o fins hi tot cap , o sigui que : EXCEL.LENT!!!
    Per la nostra web/facebook etc.. corren els vostres vídeos, fotos, comentaris etc.. i em consta que VOLEM REPETIR aixi que please torneu a Dublín, que encara que potser no fóssim tants com a Londres , som molt fidels!!
    Joan Pau, merci per reserva els Messrs, va ser genial!!! malgrat que no ens deixessin entrar menjar de fora i tampoc n’oferissin ells !!

  11. Carla Serra (dona Bruce willis)

    una gran crònica 🙂 Encantada d’haver pogut gaudir d’una part d’aquesta gira. Vau estar genials, i el públic va agrair de tot cor que vinguéssiu a la seva ciutat.
    Moltes gràcies per ser com sou, i ens veiem a la Telecogresca

  12. Alex (from Sherwood Forest)

    Gallina de piel. Vaig anar amb la familia al concert de Londres. Els meu fills de 13 i 11 anys, nascuts a Anglaterra, ja son uns fans totals. (i no confonen bona nit amb pantaloons)

Deixa un comentari