I ja ha fet un any. Avui fa 365 dies que Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure va treure el cap. Per això avui volíem dedicar aquest post a la més petita de les nostres criatures.

Gràcies Melinda per haver esdevingut una de les peces més preuades del nostre particular museu.
Gràcies Corredor per la força inacabable que has imprimit a tots els concerts.
Gràcies Ja no ens passa per marcar el rumb de les altres cançons.
Gràcies Prometeu per la mala llet.
Gràcies Fotògrafs per ensenyar-nos que passarem la vida buscant la cançó perfecta.
Gràcies l’Hivern per deixar-nos viure un temps en una petita cabana.
Gràcies Noble Art pels “La, la, la-la-la!” més ben posats.
Gràcies Ball per maquillar seqüeles.
Gràcies A Mercè d’un so per fer aixecar la gent als concerts.
Gràcies Shakespeare per la tornada cantada a pulmó.
Gràcies Dona Vestigi. Seguim aplaudint.
Gràcies Preferiria per fer-nos ballar i ballar.

I per aquelles coses de la vida, aquest dissabte toquem precisament a Cornellà del Terri, el poble on vam gravar aquest disc. Durant vàries setmanes, els quatre amics, en Pol, en Ramon i en Ferran Conangla vam viure-hi. De ben segur que aquella tranquil·litat, aquella màgia que tenen els Estudis Ground d’en Jaume Figueres és a totes les cançons.

Salut i discos, ens veiem dissabte!