vic1

Amics, ahir vam viure un gran concert a Vic. L’Atlàntida estava preciosa. Feia 5 anys que no veníem i en teníem moltes ganes. A les proves de so el teatre ja respirava bones vibracions,serenor, calma. A dalt de l’escenari estàvem supercòmodes, amb un so cristal·lí made by Carles Xirgo a la P.A i Mr. Tete a monitors. Tot estava al seu lloc. El públic va començar el concert amb ganes d’escoltar, expectant. El tret de sortida el va donar “Ja no ens passa”. Peu avall per arrancar el bolo. La va seguir “Corredor de fons” i “Armengol”, on vam aprofitar per posar-nos les màscares d’animals (vegeu sinó el post del dia anterior a la Salamandra de l’Hospitalet i veureu quines pintes que fèiem). A partir de Miracles, amb el seu “però no patiu que no esteu sols” la cosa va canviar de marxa i la va tornar a canviar ràpidament amb “A mercè d’un so”. La gent ballava, corejava i es va alliberar de la butaca. Ja no hi havia marxa enrere. La cosa s’embalava. La va seguir la rampa de “Noble Art”, “la Merda se’ns menja”, “Apunto Shakespeare”, “Les meves Ex i tu”, i la desbordant “Jean-Luc”, seguida de “4-3-3” i “Preferiria no fer-ho”. A la tornada “Per Mars i muntanyes” va obrir la llauna, i la va seguir el “Matrimoni Arnolfini”, on a l’acabar ens va donar peu a inventar en directe el tema “a punt de neu” (Dani, posem una música de nit d’hivern a 5 graus a Vic a punt de nevar?) i el Tren Transsiberià va posar el punt final eufòric al concert. Finalment, després d’un públic que en volia més, vam marxar amb “Louisiana o els camps de cotó” amb tota l’Atlàntida cantant a ple pulmó la coda final i tancant ells mateixos la nit. I a l’acabar vam sortir a firmar-ho absolutament tot. Vam retrobar-nos amb cares conegudes, cares noves i molts pares valents que es van animar a venir amb la seva mainada al concert. Va ser un plaer saludar-vos a tots!

Nois, no us podeu imaginar quin bon rollo que portem avui diumenge només recordant la nit d’ahir. Gràcies Vic per tota aquesta força!

I ja ho sabeu: pròxima parada l’Ireland & Uk Tour. Del 25 al 28 de març serem a Dublin, Manchester i Londres. Hem fet un vídeo en anglès, el Hope to see you per acabar-vos de convèncer de que serà molt exòtic amb un punt de retro-punky-indie-funky-pop.

I per cert, si us vau perdre la connexió que vam fer en directe a les 19:30h des del teatre, aquí us la deixem. Us ensenyem els camerinos, els infinits passadissos i ascensors del teatre i l’escenari amb un petit regal: bons fotògrafs amb piano.

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=WfbxQ6QAN0U]