Si la felicitat té una imatge, aquesta en podria ser una. (foto: Xavier Mercadé)

Si la felicitat té una imatge, aquesta en podria ser una. (foto: Xavier Mercadé)

La felicitat es podria resumir en el que vam viure ahir plegats al Gran Teatre del Liceu. Un moment que saps que representa una volta transcendental a l’engranatge de la història del grup. Un pas endavant. Al llarg del dia procuràvem no estar nerviosos. O si més no, fèiem veure que no estàvem nerviosos, però tot s’ha de dir…abans de sortir tots vam sentir aquelles papallones a la panxa o aquelles mans fredes dels grans moments. Senyals de fum que ens enviava el cos per recordar-nos de que en venia una de grossa. I va ser molt grossa.

Ens vam abraçar, vam sortir, vam ser presents, vam assaborint cada segon del que ens regalava la vida i ens ho vam endur al cor. A dintre ens renaixia la sensació del primer Palau de la música. La sensació de les primeres vegades. La nostra primera vegada a l’escenari del Liceu. I tot es va convertir en una fusió absoluta entre el grup i el públic. I allò que va passar, va ser per a nosaltres i per a les 2000 persones que hi van ser.

I avui al matí t’aixeques i penses si ho has somiat. I saps que ha estat de veritat. I com aquell que porta una dobla vida, tu fas com sempre: portes els nens a l’escola, vas a comprar, quedes per assajar, però el que ningú sap és que estàs immensament feliç per dintre, com si el cos no pogués contenir la pressió de la joia del que vas viure ahir a la nit…I sí, estas cansat però fas més bona cara que mai…i tot, tot, tot és gràcies a vosaltres, públic que ens feu viure en aquest etern somni. Ahir va ser la nostra nit!

Ho recordarem sempre (foto: deepbluesea_)

Ho recordarem sempre (foto: deepbluesea_)

Us deixem amb un vídeo amics a pocs minuts de sortir a l’escenari on us ensenyem  “Els Camerinos del Liceu”:

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=T17xPEpsaPk]