Captura de pantalla 2014-12-12 a les 23.31.04

Al final del concert, foto de família amb els investigadors que rebran la recaptació de mans de la Fundació Albert Bosch.

Amics,
la nit de dijous no la oblidarem mai. El concert benèfic d’Els Amics i els seus amics va arribar a la tercera edició amb una vetllada rodona. Més enllà del concert, que ara comentarem i reviurem, ens fa les persones més felices del món anunciar que gràcies a vosaltres hem aportat 40.000 euros a la Fundació A. Bosch. Ells els destinaran al grup d’investigadors de la Vall d’Hebron capitanejats pel Dr. Sánchez de Toledo que lluiten contra el càncer infantil. Aquesta aportació correspon al concert d’abans d’ahir a Sant Cugat i al concert que el mes de juliol vam fer a Olot en benefici de la mateixa fundació.

Evidentment, això no ho hem fet sols. En primer lloc, volem agraïr profundament la implicació del Teatre-Auditori de Sant Cugat per posar-nos totes les facilitats any rera any de manera totalment desinteressada. Des d’aquí, gràcies Pep Tugues per la teva implicació. També agraïr a Noel i a la Fundació A. Bosch que ens hagin fet còmplices d’un projecte tan maco i engrescador. La nostra predisposició per poder seguir col·laborant en un futur és total i absoluta. Gràcies també a vosaltres, al públic, als que mai (mai) heu faltat. Als que ereu a Sant Cugat, als que vau venir a Olot, als que ens heu fet saber que us hagués agradat venir i pel que sigui no vau poder. Tot això només té sentit si hi sou vosaltres. I finalment, volem donar les gràcies als col·laboradors que ahir van pujar amb nosaltres a l’escenari. Gràcies Blaumut. Gràcies Mamzelles. Gràcies Joan Dausà. Gràcies Roger Mas. Gràcies Cybee. Gràcies Èric i gràcies a la resta dels Catarres també. Aquesta xifra dels 40.000 no hagués estat possible sense vosaltres. Tota la feina que implica muntar un concert com aquest es veu recompensada quan ets a dalt l’escenari i cantes una cançó que t’agrada d’un altre grup o quan de cop una cançó teva sona però amb una veu diferent o fins i tot quan literalment et tremolen els dits acompanyant algú que ha escrit cançons que han estat molt importants a la teva vida. Us en devem una a tots i si mai ens necessiteu… quan s’hi hagi de ser hi serem.

IMG_0011

La nit va donar per molt. Els que hi ereu ho vau veure. Aquí podeu veure una magnífica crònica-resum de Cugat.cat. Vam començar nosaltres quatre fent quatre cançons però les sorpreses no es van fer esperar gaire. A la cinquena cançó pujaven Blaumut a l’escenari. Els cinc homes que xiulen van interpretar amb nosaltres Museu d’Història Natural. La càlida veu d’en Xavi barrejada amb l’arranjament de cordes escrit per l’ocasió van fer sonar la cançó com mai. En acabar, va haver-hi un “moment Vasil” d’aquells de surrealisme màxim quan ell i l’Eduard es van reconèixer com a ànimes bessones. Tot això va ser el preàmbul d’un Bicicletes que va sonar així.

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=AvTUmHBQ8n8]

Joan Dausà

Joan Dausà

Sense gairebé temps de pair el que acabava de passar, en Joan Dausà va aparèixer a mig Apunto Shakespeare per ajudar-nos a cantar-la. L’home de la veu quasi més profunda de la nit va repetir la col·laboració que ja havia fet amb nosaltres al Cicle Encisat fa uns mesos. Tornar a tenir un vell amic dalt de l’escenari sempre és fantàstic. Li vam dir que havíem estat buscant cançons festives en el seu repertori però que no n’havíem acabat de trobar cap… Ens vam emplaçar a cantar-ne una de seva junts al final. Seguidament, Louisiana o els camps de cotó. I a la coda, un altre convidat sorpresa. Ara sí, l’home de la veu més profunda, més tel·lúrica de la nit: Roger Mas.

IMG_0078

Roger Mas

No sabem si us ha passat mai però cantar i tocar una cançó acompanyat d’algú que portes admirant molt de temps i que ha escrit cançons amb les quals has après a tocar la guitarra és una de les experiències més bèsties que et poden passar dalt d’un escenari. Emoció pura en cantar “I la pluja es va assecar…” i en sentir-lo cantar allò de “Tan sols un horitzó per viure”. A la retina per sempre més. Va ser acomiadar en Roger i com un coet van entrar The Mamzelles. Les nostres ex. Les dones que van inspirar una de les cançons que sempre són més celebrades als concerts.

The Mamzelles

Aquí el Teatre-Auditori ja no va aguantar més asssegut i la gent es va aixecar en massa contagiat per l’energia que transmet aquest trio de noies. Allò era imparable. Amb les Mamzelles vam arribar fins al Planeta Piruleta i allà vam quedar A mercè d’un so, el so de Jean-Luc. La primera part només podia acabar d’una manera: a dalt de tot. I d’això se’n van encarregar els Cybee.

Cybee

Els vam conèixer quan van fer aquesta versió de 4-3-3 i des d’aquell dia teníem una col·laboració pendent. Ahir van aportar la energia descarada de la joventut. Van sortir a totes i ho van petar. Bisos. Tornant era el segon moment Dausà. Després de una presentació una mica carregada de dobles intencions, el concert va viure el seu moment més íntim. La versió a cinc veus de També sóc jo va fer emmudir el Teatre-Auditori. Màgic. I, last but not least, l’Èric Verges de representació dels Catarres va pujar a rematar la feina amb Preferiria no fer-ho. I la va conduir perfectament des de la intimitat fins a l’èxtasi perfectament.

Èric Vergés (Els Catarres)

Èric Vergés (Els Catarres)

Ep! Amb ballaruga, shaker i “deixa que et canti una cançó” inclòs. Des d’aquí agraïm profundament la seva col·laboració perquè, igual que Blaumut, els Catarres ara mateix no estan de gira. Van pujar a l’escenari de Sant Cugat trecant el seu silenci mediàtic per a poder col·laborar amb la causa.

Gràcies de nou a tots. Ens sentim orgullosos de poder organitzar un concert així gira rera gira i esperem poder-ho seguir fent durant molt de temps. Aquí les raons no són 40.000, són moltes més. Ens en sobren de raons. En tenim per donar, per vendre i per regalar.

Foto de família final

Passat festes, anirem en nom de tots vosaltres a l’Hospital de la Vall d’Hebron a entregar els diners a l’equip d’investigadors conjuntament amb la Fundació Albert Bosch. I ho farem amb un somriure als llavis. Amb la força de cadascun dels vostres aplaudiments. Amb la imatge de les vostres cares de felicitat quan saludàvem des de dalt de l’escenari en acabar el concert. Amb el record dels vostres comentaris al hall del Teatre-Auditori. En definitiva, amb la seguretat de que entre tots haurem fet del món un lloc una mica mica mica millor.

Gràcies.

Dani, Eduard, Ferran i Joan Enric.

PD: Ens veiem a Badalona aquesta nit!