Nois, hem muntat un bon sidral! Avui comença el segon dia de rodatge del nou videoclip de “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”. I qui és el director? El gran Marc Pujolar d’Intricate. Després de la fantàstica experiència amb Intricate gravant el “Ja no ens passa” Els Amics repetim. I quin serà el tema? De moment és secret d’estat. Però facin les seves apostes!
[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=Iiz-ExPEZ_4]
Minicrònica de Madrid: Després d’aquest petit repàs gastronòmic que heu pogut veure en el vídeo just arribant a la ciutat, vam fer reconeixement de la sala. Un temple de la música de Madrid “Galileo Galilei”…En Kurti, caminant amunt i avall, no parava de dir-se cap a ell mateix, “que bé que sona, que bé que sona”, com un mantra interior. En Tete, olotí d’arrel, gastava el seu millor castellà amb els natius i natives, i la Bego no parava quieta ni un segon fins a deixar la producció del concert llesta. Teníem només una hora de proves. I pim, pam, dit i fet. Una hora i cap als camerinos a picar alguna abans de tocar. Els camerinos eren tamany liliput…estrets…molt estrets, i estàvem tots molt juntets. Hi havia molta oxitocina a l’ambient, altrament dita la molècula de l’amor. I amb aquest ambient vam entrar a l’escenari. La gent còmodament asseguda escoltava amb atenció l’arrancada dels primers acords. Des d’allí dalt ens preguntàvem com seria el bolo. I en pocs segons ho vam aclarir. La gent tenia moltíssimes ganes de cantar i de passar-ho bé. Va ser una nit entranyable. Amb una connexió altíssima (estàvem molt sueltos). I va passar-hi de tot..des de catalanades incontrolades, a una trucada a la Casa Encendida amb un fil musical del tot curiós per a demanar l’oferta de cursos, o una parella que es van prometre en directe ( i que ens ho vam explicar amb calma un cop acabat el concert), o que vam acabar anant tots de festa (nosaltres i públic) per Madrid un cop acabat el concert. Va ser una nit molt gran Madrid!
Més coses, la gent del Festival Jiwapop no para i ja han publicat l’entrevista que va fer l’Eduard amb en Josep Pàmies, l’home de la revolució dolça. Si la voleu llegir i veure ho podeu fer aquí.
I fins aquí. Nosaltres anem cap al rodatge!
Salut i fotogrames.