Diumenge va començar el rodatge del segon videoclip del nostre últim disc, Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure. Després de treballar molt a gust amb la productora Intricate de Sabadell amb Ja no ens passa, vam decidir que encara ens quedaven moltes coses per fer junts. Aquesta vegada els hi vam proposar el repte de posar imatges a… Preferiria no fer-ho. La cançó que tanca el disc. La que comença de manera més íntima i acaba de manera més intensa. Van acceptar de seguida. Després de tres mesos de preproducció, diumenge les imatges que teníem al cap van començar a esdevenir realitat.
Aquest cop però, la direcció la vam deixar en mans d’en Marc Pujolar. En Marc havia treballat a Ja no ens passa com a ajudant de direcció i de seguida vam connectar. Ell en tenia moltes ganes, nosaltres també… Endavant. El primer dia de rodatge va tenir lloc a un pis del carrer Muntaner propietat de Escofet Chicambiances. Un lloc espectacular: ampli, lluminós i amb una decoració pensada al mil·límetre. El lloc ideal on rodar-hi, entre d’altres, l’escena d’aquest home que mira pensatiu un rellotge. On és? Qui és? Què fa?
Decidir el pla sempre és una tasca feixuga. Aquí teniu part de l’equip de fotografia, art i direcció, enquadrats i enquadrant una de les seqüències del segon dia. Dilluns, el rodatge es va dividir entre Ca l’Estruch i la seu d’Intricate, a Sabadell. Aquí rodàvem un dels plans on apareixem Els Amics. Des d’aquí volem agrair a tothom la seva feina durant aquests dos dies de rodatge. Hem al·luciant de la paciència i les ganes de treballar que tothom ha mostrat en tot moment. Fa de mal dir, però quedarà espectacular.
No queda gaire clar què fan aquest parell. Estan preocupats?. Què els hi ha passat a Els Amics? Què assenyala en Ferran? Per què porten auriculars? De què coi va aquest videoclip? Per què tantes preguntes? Eh? Per què? Per què serveixen els quatre interruptors de darrera en Joan Enric? Són importants els quatre interruptors o no? Va hosti! Sí o no?
Dani Alegret en la seva vessant més sensual i alhora miòpica, interpel·la la càmera amb un gest desafiant. Val a dir que la part interpretativa és sempre la més divertida. Ja hem decidit que al pròxim clip només actuarem nosaltres. Ara només falta trobar algú que s’atreveixi a realitzar-lo!
Gràcies també a tots els extres que marxaveu del Bas Estruch a les “Quinientes” el dilluns. La seqüència va sortir rodona. Aquí veieu un parell de cameos de luxe. Per un costat Pol Cruells (el nostre baixista-i-a-part-cantautor-folkie-romànticomediterrani) i en Tete (el nostre tècnic de monitors, àlies El Ninja d’Olot).
Aquí us deixem amb un video “Amics” que vam fer ahir durant el rodatge.
I fins aquí les primeres imatges del videoclip. Un cop més, volem agrair la feina de l’equip . Va ser un plaer immens poder treballar amb tots vosaltres. Si el resultat final està a l’alçada de la vostra generositat i dedicació serà un clip magnífic. Gràcies. I pels que teniu ganes de veure’l, dir-vos que avui mateix comencem la postproducció. Esperem poder-vos donar notícies ben aviat. Totes les especulacions sobre l’argument que es puguin derivar de les fotos són benvingudes en forma de comentari.
