foto (3)

Les veus de la gent sonen llunyanes però alhora molt properes. Ets a darrera de l’escenari, entre bambalines. Just abans de sortir t’envaeix lentament aquella sensació, el rum-rum. Ja quasi no te’n recordaves. Tant de temps sense tenir concerts… Respires fons per contenir-la, perquè els nervis no et traeixin tot just començar. Vols tenir control total del que passa… Però és impossible. No pots. Aquela sensació s’extén per tots els racons del teu cos i et conquereix. Sona la música introductòria, fas una abraçada als teus companys… I comença l’espectacle. L’energia del públic és tan immensa que allò és un festival de calfreds i pells de gallina pels que estem a dalt. Quan comences la primera cançó saps que allò només pot anar bé. Perquè les cap a 700 persones que són a Lleida aquella nit han decidit que anirà bé i són allà per empènyer el que faci falta. A dalt t’ho mires amb la sensació d’un tenista que rep un servei. La bola ve tan ràpid cap a tu i amb tanta força que no pots fer més que entomar-la amb tot. Ho fas. Els hi tornes l’energia en forma de cançó. Amb tot el que tens, amb tot el que has après, tot el que has assajat, tot el que has viscut durant aquest temps tan llarg sense veure’ls. Pam. Ells la reben i s’hi tornen. Encara amb més força, encara amb més contundència. Pam. I així comença el joc que dura més d’una hora i mitja. Un partit de tennis on ningú vol guanyar, on tothom vol que la pilota es quedi a l’aire per sempre i que vagi d’un costat a l’altre. Un joc etern. I quan s’acaba, aquella sensació, el rum-rum, encara és a dins teu. Notes que a poc a poc es va apagant per donar pas a la calma, a la tranquil·litat. El més fascinant és que quan ha marxat del tot la trobes a faltar. Molt.  I comptes els dies que falten perquè torni a fer amb tu el que vulgui. Comptes les hores que falten per tornar a intentar control·lar-la i acabar sucumbint. Per tornar a pujar a un escenari a cantar cançons.

Gràcies infinites Lleida pel millor inici de gira que hauríem imaginat.

Això només ha fet que començar.

Petons!