jnp

Amics,
dia d’estrena, de retrobament. Avui Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure comença a caminar amb forma de single. Ja no ens passa ha arribat i ho ha fet en forma de videoclip i descàrrega lliure. Anem a pams. Primer mireu el videoclip i després comentem la jugada, d’acord? Apa! Tres, dos, u i acció!

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=p7giqhKB5XU]

Fer un videoclip sempre és un petit gran miracle. Des del moment que sorgeix la idea fins que el veus a la pantalla passen mil-i-una coses. Al final però, tot acaba arribant a bon port. I els entrebancs que et vas trobant durant la producció van quedant enrera gràcies a l’empenta que hi fot tot l’equip. Aquest video no ha estat una excepció. Ben al contrari, ha estat una nova confirmació de que si les coses es tiren endavant amb determinació i il·lusió infinites no les pot parar ningú. Anomenar en aquest post a tothom que ha treballat perquè Ja no ens passa fos una realitat seria impossible. Als crèdits els teniu a tots, un per un. Gràcies a tots per la vostra predisposició i la vostra feina durant aquell cap de setmana llarg.

Gràcies també a en Dani de la Orden per deixar-nos un trosset de la seva creativitat i per saber portar la nau amb mà ferma fins a bon port. Merci a en Pere i en Feliu Crusafon i per extensió a tota la gent d’Intricate Productions. Una productora jove i amb molt de futur que es van tirar de cap a la piscina sense pensar-s’ho ni un segon.Hem treballat molt a gust amb vosaltres. Estem segurs que no serà l’última vegada (òbviament si la vostra mare torna a fer macarrons). Gràcies també a la Bego, la dona que fa que passin coses. I finalment gràcies als extres i al trio d’actors protagonistes. Gràcies Pau Roca. Va ser un plaer tenir algú amb tan recorregut com tu fent el paper de nuvi. T’admiràvem i t’admirem encara més. Merci també a en Javi Jiménez per posar-se a la pell del músic fugitiu. Tot una descoberta. Sort i molts èxits. I finalment, ens permetreu fer un punt i a part per parlar de la Noemí Costa.

La història amb la Noemí ve de lluny. Estàvem tocant a la Sala Sol de Madrid ara fa dos anys. Quan vam acabar vam baixar a signar discos i parlar amb la gent. Se’ns va acostar una noia i es va presentar, es deia Noemí. Va dir que el grup li agradava moltíssim, que ens seguia i que si mai necessitàvem una actriu la podíem trucar. Quan vam saber que a Ja no ens passa hi havia una núvia ens van venir al cap aquells ulls, aquell somriure. Vam trucar-la i de seguida ens va dir que sí. I ara veiem que vam ser uns afortunats de cap a peus. Des d’aquest escrit és impossible reflectir l’energia, les ganes i la implicació que la Noemí ha posat en aquest rodatge. Noemí, si cada feina que fas hi poses l’ànima com ho has fet en aquest petit videoclip ja et diem nosaltres que arribaràs on vulguis. Ets molt gran. Molt.

Esperem que us hagi agradat.

PD: Tenim moltes ganes de llegir els vostres comentaris!