Amics,
dimarts va ser un dia rodó. A les 07.00 Ja no ens passa desembarcava al nostre blog amb un acollida sensacional. Des d’aquí volem donar les gràcies a les 6246 persones que es van descarregar la cançó durant les cinc hores que va estar disponible (1 cada 3 segons), a les més de 42.000 que van visualitzar el videoclip durant el primer dia a Youtube i a tothom que ha fet comentaris via blog i xarxes. Esperàvem i desitjàvem una càlida acollida però la resposta va superar totes les nostres expectatives. L’espera se’ns farà a tots molt llarga fins el dia 8 d’abril! Mentrestant, i per si en encara no l’heu vist…
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=p7giqhKB5XU]
Alguns ens heu demanat la lletra, aquí la teniu:
Ja no ens passa
Ja no ens passa. I no ens n’amaguem, que dúiem anys fent el paper. Fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. “Genial!”, “Que fort!”, “Que bé!”… Ja no ens passa. Ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer, ni que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui: “Només tu podies ser”. Doncs, ja no ens passa. Tampoc improvisem “a l’aventura i ja veurem.” L’assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens. No fem ni un pas en fals. Planifiquem. No ens arrisquem… I clar, no ens passa.
Ningú no ens va avisar. Va ser d’un dia per l’altre que ho vam trobar a faltar.
Ja no ens passa. Ja no ens enamorem, que no volem fer el passerell. Abans de caçar l’ós hem venut massa cops la pell, i el mal que fa no el cura el temps. Ja no ens passa. Mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d’escriure versos que ens facin un nus al coll. Una cançó que ens ho regiri a dintre tot. Per què no ens passa?
Ningú no ens va avisar que tot això se n’anava, que tot era mentida. La vida era el que venia just després.
Ja no ens passa. Ja no sortim de nit, que l’endemà no som ningú. I el dia que sortim cantem tant allà al mig que ja podríem ser els pares d’algú. I això ja és massa. Ja no ens creiem a cap dels qui dieu saber el camí, que no hi ha un pam de net però quan va i us enxampen… res! Aquí tothom es fa el sorprès! Au vinga, a fer punyetes tots… Que ja no ens passa!
Ningú no ens va avisar que tot això se n’anava, que tot era mentida. La vida era el que venia just després.
****
Important! Us recordem que aquest divendres presentarem oficialment el clip al Museu del Cinema de Girona dins el marc del Festival Strenes (20:00h). Projectarem el clip i veurem un making-of inèdit. Hi serem molt ben acompanyats: la Noemí Costa (actriu protagonista) i en Pere Crusafon (productora Intricate) també vindran per parlar de l’aventura des d’un altre punt de vista. L’entrada és gratuïta però l’aforament és limitat. El primer que arriba és el primer que seu.
I per últim… Aquest vespre serem a l’entrega dels Premis Enderrock per rebre el guardó al Millor DVD per Tenim dret a fer l’animal. Gràcies a tots els que ens vau donar suport a la votació popular.
Salut!