M’he #58 Irene Moreno
Aquest estiu, vam passar una setmana a Sant Feliu de Guíxols, i gairebé cada dia baixavem a bucejar (amb snorkel) per les aigües de la Costa Brava… “Espècies per Catalogar” va ser la banda sonora d’aquella fantàstica setmana i en especial “Monsieur Costeau”. Era la primera vegada que m’endinsava tant al mar, i sovint em venien al cap les vostres melodies i frases musicals… “com més avall te’n vas, hi ha més pressió”, “confiï amb mi, anem més avall! “, “Sentir l’electrostàtica i el mar.”… En definitiva, els vostres acords van sonar dins nostre durant una de les millor setmanes de la nostra vida. Per això i per tot el que ens heu regalat des de que us vam “descobrir”, GRÀCIES. Esperem tornar-vos a veure ben aviat!
M’he catalogat #59 Sílvia i Gina
Com començar aquesta història… Suposo que amb la frase que s’ha convertit en un clàssic en la comunicació entre la meva germana i jo “Nena, ara ja som més que amics”. Potser a molts no us diu res però a nosaltres només dir-ho sen’s dibuixa un somriure a la cara…
Amb aquesta frase hem rigut com boges, hem enviat desenes de whats saludant-nos així, hem creat un codi personal, hem vist com començàveu el concert a Sant Boi i ens hem picat l’ullet amb complicitat, ha sigut la frase que escrita en un sobre va desvetllar el regal d’aniversari del 13è aniversari de la personeta més important de (el 5 de gener): unes entrades per tres mesos després anar al final de gira al Palau…
I és que els amics han aconseguit ser una part essencial a la nostra vida, ens han unit, ens han fet emocionar, i hem vist que els 18 anys que ens portem no ens separen si no que ens fan tenir una relació única i especial, compartim sentiments, idees, viatges, aventures i ara un codi especial…
Hem fet de tot per seguir-vos, hem anat a un munt de concerts, ens hem barallat amb l’internet per en temps record tenir les entrades, hem ballat les cançons sense parar, ens hem après les lletres i coreografies que hem cantat com a boges en directe, ens hem emocionat al Grec amb la catarsi espectacular que va ser (i més per ma germana veient a sobre al Guardiola), hem posat a un dels nostres gossos el nom de Jean luc en honor a la vostra cançó…
I avui, dia de Sant Jordi, hem aconseguit complir un petit somni, que us coneguéssim finalment i us tinguéssim al costat per un moment. Escoltar la felicitat i emoció per telefòn de la meva germana quan li he dit que avui us podríem conèixer, veure la cara de felicitat quan us ha vist, la il•lusió mentre ens dedicaveu el llibre de Déjà-vu i sobretot la felicitat de comprovar que sou unes persones senzilles, properes i amables amb les que hem quedat encantades i això us fa molt grans (gràcies Dani i Ferran).
Us trobarem a faltar fins que arribi el vostre nou disc, però us esperarem amb ganes, conservant el nostre codi personal i esperant compartir més moments sempre les dues juntes perque tant se val els anys que ens portem, nosaltrem som més que germanes! Gràcies amics!