(papa-pa-papàaaapa para-papapa pa pa-pà)
Hola que tal. Seguim en directe a Ona Pastanaga, al 114.2 de la FM. Tenim amb nosaltres a la Maria, una noieta d’11 anys que es declara amiga dels Amics. És de Reus, com el Ferran, i fins ara ha pogut gaudir de dos concerts del grup. Però deixem que ens ho expliqui ella.
– Quan vas conèixer la música dels Amics?
– Mmmm…. Que difícil….
– Quina cançó recordes?
– L’Home que Treballa fent de Gos, el Jean-luc, aquella del restaurant i la Marta i el Jordi….
– Ja coneixies les cançons, doncs. On les vas sentir? Com les vas conèixer?
– Les sentia a l’MP3, a la ràdio del menjador, al cotxe….
– Ah, molt bé.
– I al cotxe les cantàvem tots, perquè ens les sabíem una mica de memòria.
– Tinc entès que un bon dia et van regalar una samarreta dels Amics, no?
– Sí, els papes van anar de concert i ens en van portar una del Planeta Piruleta – això ho diu mentre canta la cançó – per mi i pel meu germà. I a l’estiu me la poso molt. I de vegades explico a les amigues què és i els hi parlo dels Amics.
– Parlem del darrer disc, Espècies per Catalogar. Quan recordes que el vas sentir per primera vegada? Quina cançó recordes?
– A la radio del menjador. I va ser la del Cousteau. I em va agradar bastant.
– I la resta del disc?
– Ciència-ficció, La gran pacatada – es refereix a la del Bruce Willis –, els Ocells, Carnaval, la de la Sofia, la que diu hey – es refereix a Miracles, i ho diu pujant els braços amunt –, i les altres cançons.
– Segueixes sentint les cançons velles, però?
– Sí, i tant. Jean luc, la del futbol, la del superheroi, el tren transsiberià, …. les sento a l’mp3 i al cotxe. I les seguim cantant totes. També Armengol, la dels pingüins, el Codi da Vinci,…. totes.
– Ah, ja veig. Parlem ara dels concerts. Quan va ser la primera vegada que els vas veure en directe?
– A la tele del menjador, el concert del Palau.
– Touché. I un concert en directe on anessis tu?
– Al Teatre Fortuny de Reus, amb els papes i el meu germà.
– I que va ser el que més et va agradar?
– Tot.
– Què més recordes d’aquella primera vegada?
– Que tot va ser molt xulo. Em van agradar molt els músics i els cantants. També vaig anar a saludar als Amics.
– Com dius? Explica’m això.
– Com em va agradar molt, vaig acompanyar al papa a saludar-los.
– I vas parlar amb ells?
– Sí, i amb el Pol Cruells.
– I de què vas parlar, amb els Amics?
– De coses. I em van signar els braços.
– Els braços? I com és això?
– Es que jo tenia moltes ganes de que em signessin al braç. El Ferran va ser l’únic que no em va signar, però em va fer un petonet a la mà, perquè és molt simpàtic.
– I després d’aquest concert, els vas tornar a veure en directe?
– Sí, a Salou. Hi vaig anar amb el meu padrí perquè el papa estava al Marillion Weekend.
– Al Marillion Weekend? Suposo que això és un altre tema…. I que recordes del concert de Salou?
– Que va ser molt xulo. Em va agradar molt, com el de Reus.
– Quina cançó recordes més d’aquest concert?
– Ciència-ficció i L’Home que Treballa fent de Gos. El públic cantava molt.
– També els vas anar a saludar?
– Sí. Al Joan Enric, al Ferran, a l’Eduard, i al Dani. Ai, no, només n’hi havia tres, en faltava un. I em van tornar a signar als braços.
– Caram!! Com per oblidar-ho!!
– També vaig saludar i parlar amb el Pol Cruells. I els vaig dir que era la filla del Pastanaga.
– De qui? Tant se val…. I segueixes sentint música dels Amics?
– Sí. A la radio, al cotxe, al mp3,….
– Alguna cosa que vulguis dir més?
– No.
– Doncs moltes gràcies, Maria.
Acomiadem aquí a la Maria. Ja ho veieu, amb poc més d’11 anys, ni el fet de que sons pares no la puguin acompanyar a un concert o de tenir la síndrome de Down, eviten que aquesta seguidora dels Amics de les Arts gaudeixi de la seva música i dels seus concerts com qui més. Esperem que no perdi aquesta energia i aquestes ganes, i que pugui seguir anant a tants concerts com ella vulgui.
Continuem amb la programació aquí, a Ona Pastanaga. Abans, però, donem pas a la publicitat.
(papa-pa-papàaaapa para-papapa pa pa-pà)