M’he Catalogat #55 Gisela
– Mama, poses la meva cançó? – diu una veueta de 3 anys-
– El Gripau Blau?
– No mami, l’altra
– L’altra?
– Sí, l’altra
– Ènia, quina és l’altra?
– Mami, aquella de Bona Nit i Pantalons!
Amb aquestes paraules dolces i innocents, Louisiana o Els Camps de Cotó per nosaltres, La bona nit i pantalons, es va convertir en la seva cançó.
Només sentir la melodia del principi els ulls verds i expressius d’una petita princesa s’il·luminen i em miren amb complicitat esperant el trosset on surten les paraules màgiques per mirar-me i escoltar-me dir….Bona Nit…i ella respondre de seguida…i Pantaloooons.
És un moment únic, tendre i molt nostre. Gràcies per fer-lo possible.
M’he Catalogat #56 Elisa Llorcems
Els ocells: La primera vegada que el vaig veure vam parlar de música. Les següents jo parlava i ell simplement escoltava. Normalment, era cap a les tres de la matinada davant de qualsevol discoteca. Sortíem a fer un cigarro i acabàvem tirant els diners de l’entrada. El primer petó que li vaig fer va ser per oblidar un noi. Ell me’l va tornar, per oblidar una noia.
En els següents sis mesos vaig descobrir que ell tenia 10 anys més que jo, que odiava la música en català i que de tant en tant es fotia merda. Vaig descobrir, també, que a les 3 de la matinada no hi ha trànsit a Barcelona. Que de nit, les llums de la ciutat contaminen, però m’encanten. Que trigava 27 minuts en arribar a casa seva i 46 a per recollir-lo de la feina. Que encara que pensés que m’aixecaria a les 8 del matí, sempre acabaria pagant la zona blava. Vaig descobrir que discutir-me amb ell era estimar-me’l una mica més, que un noi de 32 anys pot ser immadur, i una noia de 22 pot ser idiota.
Aquesta cançó és la descripció de tot el que vaig viure durant aquell any. Ara estic a 3000 quilómetres de distància de Barcelona, però sempre m’hi portarà.
Els següents petons que he fet han estat per oblidar-lo a ell.