#9 Lucía Lloret
Bon dia amics.
Avui és bon dia per respondre a la vostra petició. Esta nevant, fa fred, ica mes estic acompanyada de un munt de virus, per tant el resultat pot ser una mica melancòlic.
De totes les cançons he triat Ciència Ficció. Per què? No es fàcil d’explicar, tot i tenir milions de bons records, hi ha vegades que aquests també fan mal. Jo esborraria per sempre des que el meu nen de 17 anys, se’n va anar. I quan mirés les estries de la meua panxa pensaria que en algun moment s´aprimés molt i no en un embaràs meravellós. Podria sortir al carrer sense veure’l en cada nen de 21 anys i tenir la temptació de cridar-lo i el nadal tornaria a ser festa gran i nomes celebraria el meu aniversari. També tornaria a sentir emoció al llegir per primer cop El senyor Dels Anells, i pot ser fer l amor tornaria a ser nou i fresc, i com no descobrir de nou quatre xics que canten amb català. Si mai us assabenteu que algú ha inventat aquesta màquina si us plau, apunteu-me a fer de hàmster, la primera.
Petons de mandarina.
****
#10 de Verònica Gelabert
Mai oblidaré com de camí a la biblioteca a estodiar per a la selectivitat amb les meves amigues Marina i Lara ens posàvem a tot volum, pel carrer tot cridant i ballant: EL MATRIMONI ARNOLFINI! Perquè no decaiguessin els ànims. I funcionava de meravella…de fet encara ens funciona.Us adjunto la foto que ens férem a la signatura de CDs a Xocolat!
****
#11 de Virginie Ribes
L’estiu del 2012 vaig estar de vacances a Japó, aprofitava els trajectes en tren per sentir “Espècies per Catalogar”, vaig crear un ritual personal i la primera cançó que em posava sempre era la de “Ciència Ficció”. Em feia molta gràcia estar en el país que descriu la cançó sabent que en uns dies l’escoltaria moltes més vegades però des de Barcelona, ara en canvi cada cop que l’escolto no puc evitar pensar en les meves vacances al país Nipó. La veritat és que cada cop que viatjo us escolto, ja que em feu sentir a casa tot i estar a milers de Km de Barcelona. Arigato Amics de les Arts!