Hola Amics!
Tinc l'”Espècies” des del primer o segon dia que el vàreu treure al mercat. Des de llavors, no sé quantes vegades l’he arribat a escoltar. El duc sempre al cotxe i m’acompanya per anar i tornar de la feina (en total, 80 minuts cada dia!). Amb ell canto, em distrec, ric, m’emociono…
He de dir que totes les cançons em semblen fantàstiques; tot i que “Els ocells” és l’única que sempre m’ha costat més.D’elles, però, n’hi ha hagut una que m’ha marcat especialment: “L’arquitecte”. Suposo que això es deu al meu moment vital:estic en l’etapa de l’emancipació i del plantejament de la maternitat i escoltant-la m’hi sento molt identificada. Tot i això, hi ha en especial una estrofa de la cançó que em sembla escrita per a mi: “I un jardí on s’hi pugui ballar”- casa meva és una planta baixa, amb un petit jardinet al davant- on s’hi podrien marcar alguns passets de ball- i un pati al darrera on es pot ballar, fer-hi àpats… o cultivar els maduixers. “I un portal que convidi a passar”- el portalet de l’entrada dóna la benvinguda a tothom que ve a casa “I un veí, un catxondo mental”- també existeix, a la casa del darrera (si voleu, us el presento). “I una taula al carrer per Sant Joan”- el meu carrer no té sortida i jo visc al final de tot. Encara no ho he fet, però podria ser molt bona idea plantar-hi la taula per poder fer un bon àpat (a més, com que visc a Sant Joan les Fonts- podria ser una bona manera de celebrar la Festa Major). Bé, el que sí vam fer l’any passat i jo rememoro cada vegada que sento la cançó, va ser celebrar al pati de casa la revetlla de Sant Joan.
Bé, se m’han acabat els arguments. Penso que són suficients, oi?
#37 de Núria Vilamajor
Quina cançó m’ha arribat més d’Espècies? Quina cançó sonava de fons en algun moment que m’ha marcat? Quina cançó s’ha barrejat amb la meva vida?
No puc respondre-ho, no puc.
No puc descartar cap cançó, m’és impossible. Cada cançó té el poder de que cada vegada que l’escolto m’arriba, i la sento com el primer dia. Cada moment en que escolto alguna cançó d’Espècies ja fa que aquell moment em marqui. A l’autobús, al carrer sentint la pluja de fons, al llit intentar dormir, fent una pausa d’estudi… Cada moment és especial per sentir cadascuna de les cançons. I quina s’ha acabat barrejant amb la meva vida? Totes elles. Però, després de pensar-hi i donar-li mil voltes… Em quedo amb una: L’Affaire Sofia.
Us preguntareu què és allò tan especial per a que finalment m’hagi decidit per aquesta, i és ben senzill: vosaltres.
L’Affaire Sofia sonava de fons la primera vegada que us vaig veure. Era la presentació del disc Espècies per catalogar a Tarragona. I ara, sempre l’escolto em ve a la ment una mateixa imatge: vosaltres assentats davant meu, amb el vostre somriure d’orella a orella.
Inoblidable!
#38 de Pau
Hola Amics,
Ahir al Razz va ser una passada!
Realment quan haig de decidir una cançó i més de discs com aquests necessito pensar molt bé. Sou el primer grup que aconseguiu que m’aprengui TOT un disc de memòria. B&B era molt bo, però la vostra música ha madurat, ha canviat. Sempre heu tingut la mateixa “subtrama” que ahir dèieu. Però suposo que volíeu això. Fer madurar el disc. Donar una qualitat a les lletres que cap grup de l’actualitat pot arribar a imitar. Si, probablement nens de 3-4 anys cantaven cançons com Armengol sense saber perquè però els hi feien gràcia els animals. Per això us adoro. Per saber arribar. Per tenir la vostra personalitat, la vostra pròpia subtrama. Segurament no tinc ni punyetera idea de música, tinc 15 anys i no em dedico especialment a això. Això si, no puc deixar d’escoltar-vos. Tenir la discografia vostra al mòbil i poder passar moltes de les vostres cançons als meus amics i amigues és per mi un luxe. Segurament a poca gent li agradarà però jo us aplico a moltes coses. Una cançó per cada moment. La meva última relació va començar amb… com dir-ho…amb un 4-3-3! Diàleg de “coneixes els amics de les arts?” inclòs i va acabar amb una espècie de Ciència-Ficció, intentant oblidar els problemes de la relació que un nen de 15 anys pot tenir.
No puc ni triaré cap cançó. No val la pena. Perquè triar si puc escoltar-les totes, una rere l’altre.
Òbviament és un honor poder escoltar-vos. LA gent que digui ifoti el que vulgui. Ells ja poden escoltar l’estil que els hi escaigui més, jo prefereixo lletres i ritmes més treballats. L’esforç i vosaltres mateixos enamoren a un conjunt de gent, ahir va ser un clar exemple.
MOLTES GRÀCIES!