Just us vaig descobrir per casualitat, escoltant-la segona Hora. Vàreu sortir amb el Xavier a passejar. No vaig començar a escoltar-vos aquell dia sinó va ser més endavant i on heu marcat un abans i un després a la meva vida.
Era setmana santa, el dia de la mona. Les 12 del migdia, amb ressaca, ja us ho podeu imaginar. El meu amic va posar especies per catalogar al cotxe, després d’una nit de bogeria. I sonava A aquestes alçades de la pel•lícula. Em va agradar la historia… i qui em diria que una setmana més tard em trobaria com el protagonista… Sobretot quan diu: quan t’he dit de genolls que encara t’estimava i tu m’has contestat jo no, amb les maletes a la porta un sant Jordi trist.
Aquesta ruptura em va marcar un abans i un després. Durant un temps no vaig ser capaç d’escoltar música, però un bon dia vaig recordar aquell dia que us vaig descobrir a la segona hora. Vaig començar per llegir els títols de les cançons i em vaig decidir per Louisiana o els camps de cotó, i em va encantar. Perquè tots hem somiat en marxar, fugir de tot problema i fer al nostre aire, fer vida en mil ciutats, trobar un lloc on tot tingui sentit i poder fer la teva pròpia vida, tot i estar a kilòmetres de la família. Les cançons em feien sentir molt identificada… els ocells, a aquestes alçades de la pel•lícula o ciència ficció.
Durant una temporada, mentre em refeia del desengany les cançons em posaven melancòlica, però a mesura que em refeia eren la força per seguir endavant, que per moltes desil•lusions que ens porti la vida, sempre hi ha altres camins, altres oportunitats coses per descobrir com dieu a Monsier Costeau o oportunitats d’enterrar aquest record amb l’affaire Sofia.
Certament la cançó que més m’ha marcat ha estat els ocells i monsier costeau. L’una perquè em transmet una melangia agredolça i simplement se m’emporta. I l’altra perquè m’anima moltíssim, em posa les piles, les coses que ens queden per veure al món, experiències i que res s’acaba amb una desil•lusió, sinó que et dona pas a una nova etapa per fer coses noves, tot allò que vas aparcant i que no tens temps de fer. I ciència ficció, perquè tots hem tingut moments en que ens agradaria poder esborrar algun record per poder tornar a començar… com si fos tot tan fàcil, oi?
Les cançons no són meres melodies amb una estrofa repetitiva, cada cançó explica una historia que sembla real, de la gent de carrer. Es per això que les podem adaptar a les nostres realitats.
Vaig passar-me l’estiu cantant les vostres cançons i vau venir a Lleida i allà vam estar! A 8 filera, un concert molt especial, perquè tot i els dubtes que tenia, em vàreu fer veure les coses clares… tot és més senzill del que sembla.
Tot i què em sento molt més identificada al Bed&breakfast potser perquè encara sóc jove (en tinc 24) i moltes de les experiències de les cançons em son molt més properes. Especies per catalogar expliqueu coses molt boniques, algunes cançons potser em queden molt lluny, com Miracles o l’Arquitecte, però tot arribarà… algun dia.
I per acabar, us vull donar les gràcies per la vostra música, no canvieu mai perquè que sigueu així tan únics és el que ens encanta! I ens seguiu enamorant amb la vostra música i cançons! Ànims amb aquesta nova aventura!